PER UN MODEL PRODUCTIU MÉS EFICAÇ.

05/05/2008

Francesc Raventós Economista

L' igualtat d'oportunitats entre home i dona no es només una qüestió que hauria de ser obvia en una societat moderna, sinó que es també una gran oportunitat per impulsar el creixement econòmic.

Els economistes i polítics coincideixen en que el nou model productiu s'ha de basar en el Coneixement i en l'enfortiment del Capital Humà. Es dona una gran importància a l'educació, a la recerca, i a l'innovació com a factors claus per el que ha de ser el model econòmic pensat per el futur.

Però al mateix temps es dona la paradoxa que una part important del capital humà del que ja disposem, degut a prejudicis culturals, i a la manca de facilitats i d' incentius, està molt per sota de la seva potencialitat. Em refereixo a la participació de la dona en el sistema productiu.

No es tracta només de les baixes tasses d'activitat i d'ocupació laboral de les dones respecte als homes, que tan a Catalunya com a Espanya estan força per sota de la mitja europea. Es tracta d' un tema que per mi es encara més important: l'escàs aprofitament del potencial intel·lectual i creatiu de la dona, al dificultar que assumeixi àrees de poder i de participació en la presa de decisions.

Avui la dona ocupa ja un paper rellevant en camps ben diversos, però sempre en un nivell mig o de baixa responsabilitat. Les dones tenen avui un elevat nivell de preparació. A la Universitat de Barcelona, per exemple, dels 50.000 estudiants universitaris el 64 % son dones. Cada cop hi ha més llicenciats universitaris femenins, però en canvi en els consell d'administració de les grans empreses espanyoles menys del 5 % dels membres son dones. El motiu es clar: hi ha un cliche "machista" molt arrelat sobre la menor capacitat de la dona, apart de que aquesta tampoc troba moltes facilitats per poder superar les barreres existents.

Si volem avançar cap un modern model econòmic de creixement, hi ha una necessitat estratègica d' aprofitar al màxim aquest capital humà femení. Està molt be que en el camp polític es facin gestos en aquesta direcció, però es molt més important distribuir el poder, de manera que puguin assumir responsabilitats en llocs clau en tots els sectors econòmics i socials i en les institucions, tan públiques com privades. Quin es avui el nivell de responsabilitat i de poder que te la dona en els milers i milers d' institucions i d' empreses significatives existents?

Per seguir avançant en oferir l'igualtat d'oportunitats s'està aplicant en diverses institucions el discutit mètode de fixar quotes femenines, que malgrat això, sembla està resultant eficaç i que serà útils fins que al final els seleccionin els millors, independentment de si son homes o dones. No es tracta de que dones mediocres substitueixin homes competents, sinó de reclutar dones preparades per substituir homes incompetents.

Un altre element clau per veure que es necessita una major participació de la dona per impulsar el progrés econòmic, es que a mig termini faltarà força de treball degut a l'envelliment de la població. Aixó es degut, en bona part a la actual baixa tassa de fertilitat femenina. Cal dir, però, que a Noruega amb una de les tasses més altes d'ocupació femenina a Europa - 69% de les dones entre 16 i 74 anys – també te una de les tasses més altes de fertilitat – 1,9 naixements per dona. En els països nòrdics han sabut combinar treball de la dona, la seva vida familiar, i una fertilitat elevada, per cert, molt més que països, com Catalunya, on encara moltes dones no treballen fora de casa. Es cert, però, que les facilitats que aconsegueixen les famílies en aquests països estan molt lluny de les que poden gaudir les famílies catalanes.

Un major nivell d'ocupació femenina, i els majors ingressos que aixó suposa, creen nous llocs de treball per substituir-les en la feina domèstica: escoles bressol; serveis personals per la gent grans; ajut a la llar, etc. També ampliaran la demanda de productes i serveis: compra de productes preparats, electrodomèstics, vehicles; sense oblidar la seva major capacitat d'invertir en productes financers, o comprar o millorar l' habitatge, etc.

O sia, el treball femení, apart d'altres consideracions importants, es un factor de creació de riquesa. Tot plegat ajuda a incrementar el PIB del país, i estar més preparats per la competitivitat que la globalització exigeix.


Es cert que a Catalunya s'ha avançat molt en l' incorporació de la dona al treball. La taxa d'ocupació del 51 %, de l'any 2005 només era del 29 % l'any 1.977, si be encara estem lluny de la fita fixada per l' Unió Europea a l' Agenda de Lisboa d'arribar al 60 % l'any 2.010. I es també cert que s'ha avançat en algunes àrees que semblaven de difícil accés, com per exemple, en l' exercit espanyol en el que actualment un 20 % son soldats dones; es un dels nivells més alts a nivell europeu, encara que cal dir que menys del 5 % ocupen càrrecs de comandament.


S'han d' eliminar encara molts prejudicis culturals i de "machisme" que perjudiquen a la dona, per el sol fet de ser dona, tan en el moment de la contractació com en el nivell salarial. També s'haurà de facilitar que sigui compatible l' incorporació de la dona al treball amb la seva condició de mare i de vida familiar, tal com ho és per el home.

El camí a recórrer es llarg, però ha de formar part del ventall de transformacions necessàries per seguir modernitzant econòmica i culturalment el país. No serà fàcil ni ràpid, però el país ja ha demostrat en el passat la seva capacitat de transformació. Es un repte més que haurem de resoldre per aprofitar tot el talent del que el país disposa.