L' ECONOMIA XINA SUPERARÀ AVIAT A LA DE USA .

Francesc Raventós Economista 20/04/2008

A l'entorn de l'any 2.025 l' economia Xinesa superarà en termes absoluts l'economia dels EEUU; la Índia ho farà a l'entorn de l'any 2.050.

Les set economies emergents més significatives, les "E7", (Xina, Índia, Brasil, Rússia, Indonèsia, Mèxic i Turquia), a l' entorn de l' any 2.050 superaran en un 50 % el PIB dels països que formen el "G7". ( USA, Japó, Alemanya, Gran Bretanya, França, Itàlia, Canadà).

A l'any 2.050 Rússia, Mèxic, o Indonèsia, poden superar el PIB d' Alemanya, França o Gran Bretanya.

Molts altres països emergents segueixen els mateixos passos i en el seu conjunt suposarà un volum molt important. Vietnam, per exemple, agafarà dimensió degut a la molta inversió directe que està rebent, o Nigèria que pot esdevenir un gran país africà si estabilitza d'una vegada la seva situació política.

Recollim les previsions d'un estudi publicat el darrer mes de Mars per PRICEWATERHOUSECOOPERS . Com a paràmetres bàsics de l'estudi s'han considerat conceptes com l'evolució demogràfica de la força de treball; el nivell d'inversions directes; el qualitat del capital humà mesurat en termes d'educació; l'evolució de la productivitat en funció del progrés tecnològic, etc.

Aquest canvi de posició en el lideratge econòmic mundial actual es el resultat de la diferencia de creixement econòmic, ja que mentre la mitja estimada per els països del "G7" ho farà al ritme del 2% anual, la mitja dels països anomenats els "E7", o sia, els set països emergents més importants, ho faran al 6,4%. Aquest elevat creixement dels països emergents beneficiarà també als països desenvolupats, dons crearà molta demanda que ajudarà a impulsar la seva economia.

De complir-se les previsions s' anticipen canvis profunds en el funcionament mundial dons afectaran profundament les bases polítiques, econòmiques, i socials dels diferents països. La hegemonia política i econòmica actual d' occident, així com el seu lideratge mundial, canviarà sensiblement. Evidentment, aquest procés serà gradual i pot ser inicialment poc perceptible, però les tendències i la realitat final son molt clares.

Del procés de canvi en sortiran guanyadors i perdedors. Dependrà en bona part, del dinamisme i la capacitat d'adaptació de cada societat. De fet hi haurà moltes oportunitats, tan a nivell individual com a nivell col·lectiu per qui els sàpiga aprofitar.

Segons el mateix estudi, Espanya que en valors absoluts actualment es la novena potència econòmica mundial, l'any 2.050 en serà la setzena. La passaran al davant: Índia, Brasil, Rússia, Mèxic, Indonèsia. i Turquia. L'increment del PIB a Espanya es preveu creixerà anualment a un ritme del 2,2 % i la població el 0,1%.

Des de un punt de vista metodològic, l'estudi parteix d'un model simplificat de planificació econòmica a llarg termini, del qual va posar les bases el premi Nobel d' Economia de 1.987 Robert M. Solow, i el qual es acceptat com un bon mètode per aquest tipus de previsions. Evidentment no hi ha un sol mètode per fer comparacions de l'importància econòmica dels diferents països. Depèn del que es vulgui comparar. Un mètode clàssic de comparar països es utilitzar el PIB en dòlars segons la tassa de canvi de les respectives monedes. Un altra mètode es usar el PIB en funció de la paritat del poder de compra. PPC (1). Per les projeccions a llarg termini dels països menys desenvolupats cal tenir present la progressiva convergència en el temps del PIB i del PPC , la qual cosa tendeix a disminuir gradualment la diferencia inicial.

El PPC per càpita es un bon indicador per comparar el nivell de vida dels ciutadans, o per calcular la demanda de matèries primes, energia, etc. mentre que el PIB segons el valor de canvi es millor per comparar el pes econòmic d'un país, el nivell d'inversions requerides, o el volum del mercat de diferents productes. En aquesta nota m'he referit bàsicament al PIB segons valors de canvi.

NOTA: (1) En anglés: PPP = Purchasing Power Parity