divendres, 2 d’octubre del 2015

Present i futur del treball


Present i futur del treball

 

LA VANGUARDIA Edició impresa  Dinero | 03/05/2015 - 00:00h  

El Primer de Maig és el dia ­internacional del Treball. L'any 1889 es va fixar com a dia reivindicatiu del moviment obrer mundial, en homenatge als obrers màrtirs de la dura repressió feta en les vagues de Chicago de tres anys abans.  

Amb les millores laborals i socials que al llarg del temps s'han anat assolint, la jornada del Primer de Maig ha anat perdent el sentit reivindicatiu per esdevenir un dia festiu. És una evolució que tenia sentit en l'època de vaques grasses, però ara, amb l'elevat nivell d'atur i la degradació de les condicions laborals, el dia del Treball ha de recuperar el seu caràcter reivindicatiu. Ja no es tracta de lluitar contra les jornades infernals de tretze o més hores, sis dies a la setmana i unes dures condicions. Ara el problema és la manca de feina, la precarietat dels contractes i la degradació de les condicions de treball. 

La globalització, les noves tecnologies i una dura competitivitat estan sotmetent el món del treball a un canvi permanent, que a Espanya viu una situació dramàtica. La por de quedar-se sense feina continua sent la ­principal preocupació dels ciutadans, especialment pels majors de 50 anys i per a molts joves de menys de 25 anys que, malgrat estar ben formats, han d'emigrar. Alguns polítics ens ­diuen que s'està reduint l'atur quan, en part, el que es fa és crear més pobres. S'està confonent la flexibilitat necessària amb la degradació del treball. Forma part d'un pervers model social que fa que les desigualtats augmentin.

La competència en el mercat global s'endureix, especialment amb els països emergents que es modernitzen a un ritme accelerat. Han creat potents universitats, centres de recerca, disposen de més coneixement tecnològic i de professionals preparats. Ja avui poden competir en productes, equipaments i instal·lacions sofisticats.

Alguns autors ens parlen que estem davant d'una nova era ­tecnològica basada en la digitalització, robòtica i en l'internet de les coses, que permetrà produir grans quantitats a un cost marginal proper a zero. Hi haurà abundància de productes i serveis, que donaran un fort impuls a l'economia, però al mateix temps aquestes tecnologies, tot i que l'economia creix, poden crear desigualtat i atur. Opinen que actualment el ràpid canvi tecnològic està destruint més llocs de treball que creant-ne.  

Davant el desafiament amb què s'encara el món del treball cal reaccionar i anticipar-se, per aprofitar els avantatges que els nous temps ofereixen. La resposta és la societat del coneixement. Europa i Espanya no poden competir per preu, han de competir per coneixement i saber fer. Requereix gent preparada, innovació, recerca i inversions en noves tecnologies, sense oblidar la importància de la cultura. Caldrà fer un gran esforç de formació de qualitat a tots nivells, adequar-la a les demandes de la societat, així com de reconversió professional de les per­sones amb coneixements obsolets. Sense formació ni cultura, no hi ha futur.

Els canvis ràpids en la societat i en el sistema productiu ofereixen moltes oportunitats. Les tecnologies digitals, la comunicació, les ciències de la salut i mediambientals, les energies verdes, la mobilitat, l'eficiència en l'ús de l'energia, el medi ambient o els serveis personals tenen un potencial enorme. Tot el que està relacionat amb la formació, la innovació i l'emprenedoria ha de ser nínxol creador d'ocupació.

A Barcelona en tenim un exemple. Al voltant del GSM Mobile World Congress s'està creant un ambient tecnològic i de projectes en comú que dóna lloc a noves empreses, professionals preparats i llocs de treball qualificats, en un dels sectors tecnològics més dinàmics en l'àmbit mundial. Aprofitant el capital humà, tecnològic i la capacitat d'innovació de què disposem hem de dinamitzar clústers en sectors d'alt potencial.

Sortosament, el president del Banc Central Europeu, Mario Draghi, ha iniciat un programa d'expansió monetària posant al mercat 60.000 milions d'euros mensuals durant un mínim d'onze mesos, cosa que estimularà l'economia. També amb l'objectiu de crear ocupació el president de la Comissió Europea, Jean-Claude Juncker, ha dissenyat un programa per fer inversions de 300.000 milions en tres anys.  

I els governs què han de fer? Els governs han de donar suport al teixit productiu, per crear riquesa i ocupació, garantint la dignitat de les condicions de ­treball i distribuint justament el valor afegit creat i, si cal, buscar fórmules per repartir assenyadament el temps de treball dispo­nible per reduir notablement el nivell d'atur, que és moralment i econòmicament insostenible.  

Com es veu, el dia del Treball continua tenint tot el seu sentit. Cal continuar exigint ocupació, progrés i dignitat per a tots els qui volen treballar.

Voleu llegir més? Premeu aqui!