dimecres, 10 de febrer de 2016

La continuïtat de Gran Bretanya a la UE

Gran Bretanya és un dels països més importants de la Unió Europea. Té un PIB de 2,2 bilions d’euros, 63.000.000 d’habitants i un llarga historia imperial de la que se’n senten orgullosos. Tants anys d’haver sigut decisius al món, els ha impregnat una singularitat, que s’ha traduït en que amplis sectors socials siguin contraris a que formi part de la Unió Europea i estar sotmesos a les seves directrius. Davant la pressió d’aquest sectors el govern conservador de David Cameron es va comprometre a convocar un referèndum, que es farà en els propers mesos, per decidir sobre la continuïtat, o no, de Gran Bretanya a la Unió Europea. Ara Cameron està negociant amb les autoritats europees recuperar la llibertat de presa de decisions sobre alguns temes sensibles pels britànics.
Les relacions del Regne Unit amb la Unió Europea han sigut un permanentment focus de tensió. L’any 1957 amb el Tractat de Roma es creà la Comunitat Econòmica Europea. Gran Bretanya no hi va poder ingressar fins l’any 1973, degut a un conjunt de desacords i en especial per la desconfiança del general De Gaulle a la diferent concepció que tenien el britànics sobre els objectius finals del projecte europeu. Gran Bretanya sempre ha defensat la seva singularitat que s’ha traduït en aconseguir eximir-se de certes obligacions comuns, començant per mantenir la Lliura com a moneda pròpia, o negociar el “xec britànic” que redueix la seva aportació econòmica al funcionament de la Unió.
El referèndum britànic coincideix en un període crític per la Unió Europea.  Encara no ha superat la crisi econòmica i es troba al davant de nous reptes que no sap com governar: la arribada massiva de refugiats, el terrorisme, la invasió d’Ucraïna, els canvis en el escenari mundial: acord amb Iran, crisi Xinesa, o l’enfonsament preu del petroli.
Les improvisades reaccions davant els problemes que sorgeixen, demostra la manca d’objectius clars compartits. El objectius fundacionals eren promoure la pau i el benestar dels seus pobles i tenien com a valors el respecte a la dignitat humana, la llibertat, democràcia, estat de dret, igualtat, drets humans i solidaritat. Es tractava de construir una unió política, econòmica i social, en la qual hi hauria lliure circulació de persones, mercaderies, serveis i capitals.
La manca d’un projecte comú entre els membres es manifesta de forma molt palesa en el cas de Gran Bretanya que sempre s’ha oposat a tot el que signifiqui avançar cap una major integració, ates que el seu interès és només disposar d’un gran mercat comú. El que ara planteja David Cameron, és renegociar els tractats vigents i recuperar alguna de les politiques comunitàries que havien cedit, com ara, la lliure circulació de persones, la regulació del mercat  laboral i a més frenar els avenços cap a una major unió. Es el contrari del que la Unió Europea necessita per enfortir-se, intentar resoldre els problemes actuals i recuperar rellevància internacional. Precisament, per sortir del atzucac en el que es troba no hi ha més alternativa que avançar en la integració, el que suposa que la Unió Europea no tan sols té molt poc marge per cedir, sinó que en la renegociació hauria d’aconseguir que els britànics renunciessin, en el temps, a algunes de les seves prerrogatives. 
Es evident la contraposició de visions i d’interessos de les dues parts. Per tots fora positiu la seva continuïtat com a membre, però la Unió Europea, ha d’actuar de forma clara i decidida, en defensa dels interessos del Projecte Comú Europeu.  Ha de plantejar al Regne Unit que clarifiqui si vol ser un membre important que recolza  avançar en la integració o decidir una sortida de la Unió pactada i dissenyant les línies de col·laboració i entesa de cara al futur.
Per la Unió Europea resulta vital recuperar un projecte comú, basat en els principis i valors fundacionals i avançar de forma decidida cap a una major integració. Si no es possible una Unió Europea de 500 milions d’habitants, forta i unida, és millor que sigui més petita però que tingui definits uns objectius clars compartits.
La historia no s’atura. El temps demostrarà, que en un món globalitzat no és fàcil anar sol pel món. La unió fa la força. Gran Bretanya, en defensa dels seus interessos, es veurà obligada a formar part d’una Unió Europea forta amb capacitat de defensar uns principis i valors, els interessos dels seus ciutadans i influir en les decisions mundials.
Voleu llegir més? Premeu aqui!