Estem en ple debat sobre el sistema de pensions, que és un dels eixos bàsics de l’Estat de Benestar. Ates que a Espanya hi han 8.600.000 pensionistes, als que a l’any 2016 s’hi han destinat 137.000 milions d’euros, la repercussió social, econòmica i política és enorme.
L’actual sistema de pensions és insostenible. El fons de reserva quedarà exhaurit aquest any i per tan resulta urgent introduir-hi reformes. Però, quines reformes? Abans de concretar-les, caldrà prendre la decisió política de si es volen millorar les pensions, mantenir el seu poder adquisitiu o optar per reduir-les per alliberar recursos.
En uns anys en els que ja s’ha sortit de la crisi econòmica i que l’atur es redueix, semblaria just fer una millora de les pensions més baixes, i que els pensionistes mantinguin el poder adquisitiu.
Si s’opta per millorar gradualment les pensions, caldrà veure d’on surten els recursos necessaris. Hi ha moltes fonts possibles per augmentar la recaptació, especialment quan hi ha creixement econòmic. En tot cas, la font més raonable fora obtenir més ingressos fiscals, atès que la pressió fiscal a Espanya està un 7 % del PIB per sota de la mitjana de la Unió Europea.
L’actual sistema de pensions és insostenible. El fons de reserva quedarà exhaurit aquest any i per tan resulta urgent introduir-hi reformes. Però, quines reformes? Abans de concretar-les, caldrà prendre la decisió política de si es volen millorar les pensions, mantenir el seu poder adquisitiu o optar per reduir-les per alliberar recursos.
En uns anys en els que ja s’ha sortit de la crisi econòmica i que l’atur es redueix, semblaria just fer una millora de les pensions més baixes, i que els pensionistes mantinguin el poder adquisitiu.Si s’opta per millorar gradualment les pensions, caldrà veure d’on surten els recursos necessaris. Hi ha moltes fonts possibles per augmentar la recaptació, especialment quan hi ha creixement econòmic. En tot cas, la font més raonable fora obtenir més ingressos fiscals, atès que la pressió fiscal a Espanya està un 7 % del PIB per sota de la mitjana de la Unió Europea.
Es de témer, que aquest no serà el camí que es seguirà. Es caurà a la temptació de reduir el dèficit baixant el poder adquisitiu de les pensions. El més probable és que s’introdueixin retocs i és mantingui la política actual d’augmentar-les el 0,25% anual, sabent que la inflació les retallarà. En aquesta hipòtesi, amb una inflació a l’entorn del 2 %, només en els propers cinc anys el poder adquisitiu dels pensionistes disminuiria un 10%.
De moment ja s’ha allargat l’edat de jubilació als 67 anys i la base reguladora sobre la qual es calcula la pensió seran els ingressos anuals dels darrers 25 anys i no de 15. Però hi ha problemes addicionals a tenir presents, com per exemple, les pensions futures dels joves, que treballen a precari i, que quan treballen, tenen sous de 800 euros mensuals.
El que no és una solució en cap cas, és no encarar un problema tan sensible, cobrint el dèficit de les pensions emetent deute públic. Significaria traspassar als que vindran després, la solució d’una qüestió vital per milions de ciutadans.
Cal reconèixer que reformar del sistema de pensions és un tema complex i delicat. Els polítics han detrobar una solució justa i sostenible en el temps. Sortosament la millora de la situació econòmica ofereix més possibilitats de fer-ho.
Entrades
