Davant del dèficit sanitari: Pot ser el copagament una bona resposta?

18/09/2008
Francesc Raventós Economista

En el darrer Consell Interterritorial de Salut celebrat a Saragossa s’ha plantejat per part de les comunitats autonòmiques l’estat crític del finançament sanitari. Es el sistema de finançament estatal pactat l’any 2001 que ha quedat totalment desfasat i ha generat un fort dèficit que les comunitats autonòmiques no saben com cobrir.

Com finançar el dèficit creixent de la sanitat en un moment de crisi econòmica? El cost global de la sanitat representa a Espanya el 8,1 % del PIB, i està per sota de la mitja de la Unió Europea dels 15 membres, que es del 8,9%.

Per millorar els ingressos, una iniciativa que es va comentar en l’esmentada conferència es la del copagament dels serveis sanitaris per part del pacient. Aquesta es una proposta que fa anys que està en el debat sanitari, però que mai ha progressat per l’oposició frontal que ha rebut d’amplis sectors, inclosos els propis partits polítics temorosos d’ adoptar una mesura tan impopular.

Ja l’any 1.991, un cèlebre informe d’una comissió d’experts, presidida per Abril Martorell, per estudiar el Sistema Nacional de Salut a Espanya, va proposar el copagament sanitari, proposta que no solament no va obtenir cap suport, sinó que va generar molt escàndol. Una proposta de la Consellera de Sanitat de la Generalitat Marina Geli l’any 2004 de pagar un Euro per cada visita al metge no va tenir millor resultat.

El que més sorprèn es que per els mitjans de comunicació, aquesta proposta de copagament sanitari ha passat sense comentaris, i no s’ha generat ni debat ni escandalera; tampoc aquest cop ho han fet els partits polítics, sindicats ni els tradicionals grups de pressió. El problema es tan evident i de tal nivell, que sembla que s’està prenent consciència que no es pot seguir com ara.

L’ augment del cost sanitari sembla que no te atur. Les causes son múltiples: l’ increment de la població espanyola que ha passat en poc temps de 40 a 46 milions d’ habitants; l’envelliment de la població degut al allargament de la vida; l’ elevat cost de les noves tecnologies mèdiques i dels nous fàrmacs; el major nivell d’exigència i de qualitat que exigeixen els pacients, etc. Segons un informe de la Caixa de Catalunya, si seguim la tendència dels darrers anys la despesa sanitària podria superar el 10 % del PIB l’any 2.012. La pregunta es: Com s’ha de finançar aquest augment tan considerable?

El debat sobre el futur finançament de la sanitat no trigarà a posar-se sobre la taula. Altres països europeus que tenien la sanitat en una greu situació financera, després de durs debats i forta oposició, ja han hagut d’introduir reformes al sistema sanitari i d’entre elles el copagament.

No sembla que hi hagi moltes alternatives per cobrir la futura factura sanitària, si es te en compte que els Pressupostos de l’ Estat estan tocant sostre. Algunes d’aquestes mesures son evidents com, per exemple, gestionar millor els recursos i evitar al mateix temps abusos com el de que hi ha molts estrangers que venen a Espanya a operar-se, dons només els costa el bitllet d’avió. La solució real passarà necessàriament per buscar altres fonts de finançament, i el copagament pot ser una de les solucions que no solament suposaria uns ingressos addicionals per la sanitat, sinó que moderaria la demanda. En aquest cas, el pagar una part dels serveis sanitaris en funció del nivell de renda podria ser una bona via de trobar un finançament just i raonable.