EL SORPRENENT PROBLEMA DE L' AIGUA: UN EXEMPLE QUE ES POT REPETIR.

07/04/2008
Francesc Raventós Economista

El problema de la sequera actual i de la manca d'aigua es de tal magnitud que el que exigeix en aquests moments es trobar solucions eficaces immediates, la qual cosa no treu que hem de començar a reflexionar sobre que es el que ha passat i prendre mesures perquè no es pugui repetir en el futur.

Com es possible que s'hagi arribat a aquesta situació? Com es possible que anteriorment haguem tingut sequeres semblants i no s' hagin pres les mesures suficients? Segurament algunes pluges oportunes "van resoldre" de cop el problema, i ja no s'en va parlar més. El perill que ara hi ha, es que si tornés a ploure, tan de bo ho fes, el problema podria tornar a quedar resolt temporalment fins a la propera sequera.

Les paraules previsió o anticipació semblen desconegudes. La Unió Europea ja fa temps impulsa una nova cultura de l'aigua consistent en considerar-la un recurs escàs i per tant la necessitat del seu us eficient. Aquesta nova cultura es basa en optimitzar l'aprofitament, la reutilització i l'estalvi, la qual cosa sembla força racional. Es tracta d ' utilitzar l'aigua necessària tot garantint la biodiversitat dels ecosistemes aquàtics. Tot acceptant les excepcions que tinguin sentit que sempre n'hi ha, tot sistema que es basi de forma permanent amb transvasaments, i dessaladores sembla ja d'entrada que no tenen en compte, a part de l'elevada inversió econòmica, un altra factor clau: l'elevat us d'energia. de la que en som tan dependents.

Si l'aigua i l'energia son dos bens tan estratègics i del que en som tan vulnerables, no hauríem de prendre ja mesures per intentar reduir problemes futurs? No hauríem de reorientar la societat i el sistema productiu català ? L' us de l'aigua es vital tan per el consum de boca, com per l'agricultura, l' indústria, o per moltes empreses de serveis com, per exemple, les turístiques ( hotels, golfs, parcs aquàtics, etc.). Com pot cada un d'aquest sectors en el futur contribuir a l'aplicació de la nova cultura del aigua, fins i tot convertint el propi sector en més eficient?

Un exemple clar es el del consum de l'aigua. Sabem que el 70 % del seu consum total es destina a usos agrícoles, i que hi ha cultius de rec extensiu o fins i tot per inundació que requereixen un elevat consum d'aigua, i que normalment no son cultius d'elevat valor afegit Si s'ens diu a demés que amb el canvi climàtic cada cop hi haurà menys aigua, no s'hauria de planificar a 20 ó 25 anys un desenvolupament del territori a partir de la reorientació de l' agricultura catalana cap a cultius rendibles i poc consumidors d'aigua?

Posant gradualment en marxa la nova cultura d'utilització de l'aigua, es molt probable que no s'hagués de fer us de recursos externs, evitant així tota mena de solucions que son cares, consumidores d'energia i a mig o llarg termini insostenibles.

En temes tan claus com els de l'aigua, o l'energia, ( però podríem parlar de l'educació o molts d'altres sectors ), la resposta es un ampli debat objectivat amb estudis tècnics solvents, avaluar-los econòmica i socialment, consensuar políticament les solucions i planificar a llarg termini, evitant que els canvis de govern suposin el canvi de polítiques. Fetes les coses amb temps es pot preveure com crear riquesa pel país i al mateix temps com distribuir els beneficis i les càrregues d'una manera justa per tothom.