En tornar de vacances m’he trobat amb els salvatges i tràgics atemptats de
Barcelona i de Cambrils. Un cop mig recuperat
del xoc emocional, i amb major serenor, sento
la necessitat de compartir algunes reflexions.
Per començar, manifestar la profunda tristor amb que vull fer arribar el condol a tots aquells que han perdut éssers
estimats i desitjar la prompta recuperació dels ferits. Però no hem de pensar
només en els afectats de Barcelona i de Cambrils, que realment ens han tocat
molt de prop, sinó també amb els de
París, Berlín, Madrid, Niça, Londres, Brussel·les i de tot el món.
Crec que ens hem de felicitar per l’alt nivell d’humanisme, eficàcia i
professionalitat que han mostrat els Mossos d’Esquadra, serveis d’emergència, centres
hospitalaris i totes aquelles persones que
han contribuït a augmentar la seguretat i a donar suport als afectats. A tots
ells mostrar la nostra admiració i reconeixement.
Felicitar al govern de la Generalitat per la direcció d’un gabinet de crisi
eficaç i la informació permanent donada als ciutadans, també a l’Ajuntament de
Barcelona pel seu paper activíssim, al govern d’Espanya per facilitar la
coordinació policial i evidentment a tots els ciutadans pel seu civisme i
solidaritat amb les víctimes i els afectats.
Però, i ara què? És important que la societat catalana, no només no faci
passos endarrere evitant per exemple caure en la islamofòbia, sinó fer-ne endavant cap a una societat que
volem universal, oberta, tolerant, democràtica, lliure i justa, que dóna un alt
valor a la pau, i la convivència entre els diferents pobles i cultures.
Catalunya ha sigut i ha de ser una terra d’acollida, d’integració i de progrés.
Sabem que tot té límits, però els hem de saber gestionar tant amb el cap com amb
el cor.
Però evidentment no n’hi haurà prou. S’ha d’anar a les arrels del problema.
La societat occidental i els seus estats, han de col·laborar més amb la
comunitat musulmana i combatre les causes que creen el germen del terrorisme,
entre les quals destaquen els interessos geopolítics, econòmics i de poder, junt amb les grans
desigualtats, la corrupció, la ignorància i la intolerància. Com que això malauradament
sembla impossible, almenys a Catalunya hauríem d’avançar en aquesta direcció.
Encara colpit pels atemptats, et desitjo una bona tornada de vacances, recuperar “la normalitat”, mantenir-nos ferms i
solidaris en els nostres valors, i mostrar que NO TENIM POR.
Salutacions cordials.
Francesc Raventós
21 d’agost de 2017
Entrades
