LA SORPRENENT ECONOMIA ESPANYOLA  

La bona marxa de l’economia espanyola està sorprenent. És una economia que s’està comportant molt millor que la de molts països europeus. A Espanya, l’any 2024, el creixement del producte interior brut, el PIB, va ser del 3,2% mentre que a la UE només va ser d’un 1%.

Però ja des de l’any de la pandèmia de la Covid succeeix el mateix. També el PIB per càpita a Espanya l’any 2024 va augmentar del 2,2% mentre que a la UE va fer-ho només del 0,4%. Per l’any 2025 la Comissió Europea estima que el creixement del PIB espanyol serà d’un 2,6% mentre que pel conjunt de la UE la previsió és d’un 1,1%.

Quines són les causes del bon creixement de l’economia espanyola?  S’acostuma a dir que és gracies al turisme, però injustament s’obliden altres factors que també són importants, com ara el bon comportament de les exportacions tan de mercaderies com de serveis i el consum interior, gràcies a l’augment de la població laboral activa, la reducció de l’atur i la millora de les pensions i del salari mínim. Un factor a destacar és el fort l’augment de la població l’any 2024; d’un 1,4% a Catalunya, d’un 1% a Espanya i una xifra molt menor, del 0,4%, al conjunt de la UE.

També la millora de la productivitat ha contribuït al creixement econòmic. En el període 2019-2024, el dinamisme de la productivitat espanyola  va ser més acusat  que a la resta de la UE. Tot i això, cal recordar la forta bretxa negativa que en termes de productivitat té l'economia espanyola respecte de la UE. Cal notar que si bé l’any 2024 hi va haver un augment significatiu de la remuneració dels assalariats, gràcies a la millora de la productivitat es van contenir els costos laborals unitaris.

El creixement del PIB del període 2021 al 2026 també s’està beneficiant de l’impacte dels fons “Next Generation” creats per la UE per contrarestar els efectes negatius de la Covid. A Espanya se li van assignar 163.000 milions d’euros d’aquest fons per destinar a impulsar l’economia espanyola i per pal·liar els costos socials de la pandèmia. S’estima que això té un impacte sobre el PIB és de l’ordre d’un 0,5% cada any.

Si bé la marxa de l’economia espanyola i les perspectives immediates són bones, no es pot caure en cofoisme. Cal mirar endavant i ser conscients dels immensos reptes que cal encarar.

El primer repte és la necessitat d’adaptar-se a un nou entorn ple d’incerteses que s’ha agreujat a causa de la política rupturista de Donald Trump que ens ha portat la fi del model econòmic liberal, el trencament de l’aliança atlàntica, l’aparició del proteccionisme i dels aranzels, l’incompliment de la seva promesa de resoldre les guerres a Ucraïna i a Palestina i l’exigència d’una despesa en rearmament de fins a un 5% del PIB degut a l’enfrontament dels EEUU i la Xina. Altres reptes són qüestions vitals com el canvi climàtic, la transició ecològica, etc.

Tot plegat configura un entorn molt complex de gestionar. Per fer-ho, és imprescindible que hi hagi un ampli consens polític i social sobre els passos a fer. Algun dia la bonança de l’economia espanyola s’acabarà i caldrà prendre decisions difícils en particular referents a decidir d’on han de sortir els recursos necessaris per encarar aquests reptes.

Caldrà concentrar els esforços en l’educació, la formació, la innovació i la recerca per poder ser competitius en un món en el qual hi ha una forta lluita per col·locar els productes de cadascú, tot fent-ho compatible amb una distribució justa de les càrregues i dels beneficis. És el món en el qual probablement ens tocarà viure.