NO TOT ÉS TURISME!

La Vanguardia

 

Habitualment, el nombre de turistes que visiten Espanya supera el record de l’any anterior. Pel 2025 s’estima que s’arribarà als cent milions i que el turisme suposarà una aportació a l’economia entorn del 15%.

La bona marxa del turisme coincideix amb el bon comportant de l’economia espanyola que l’any 2024 va tenir un creixement del producte interior brut, PIB, del 3,2%, mentre que a la UE va ser de només un 1%. De fet, ja fa alguns anys que succeeix el mateix i aquest any es repetirà. També el PIB per càpita actualment està augmentant més a Espanya, d’un 2,2% el 2024, que a la UE, només d’un 0,4%.

Hi ha una opinió força generalitzada que atribueix al turisme el bon creixement econòmic espanyol, cosa que és certa però només en part. Segons el Banc d’Espanya les causes del creixement de l’economia espanyola, van ser el bon comportament de les exportacions tant de mercaderies com de serveis, que inclou el turisme, i el consum interior. També la millora de la productivitat hi ha contribuït. En el període 2019-2024, el dinamisme de la productivitat espanyola va ser més elevat que a la resta de la UE. Tot i això, cal recordar la forta bretxa negativa que en termes de productivitat té l'economia espanyola respecte de la UE.

També ha afectat positivament al creixement l’augment de l’ocupació, la reducció de l’atur i la millora de les pensions i del salari mínim. Un factor a destacar és el fort l’augment de la població l’any 2024; d’un 1,4% a Catalunya, d’un 1% a Espanya i d’una xifra molt menor, del 0,4%, al conjunt de la UE.

I no es pot oblidar que l’economia espanyola en el del període 2021 al 2026 s’està beneficiant de l’impacte dels fons “Next Generation” creats per la UE. A Espanya se li van assignar 163.000 milions d’aquest fons per impulsar l’economia i pal·liar els costos socials de la pandèmia,.

Però compte amb un excés d’optimisme! Les perspectives immediates comencen a ennuvolar-se. Cal mirar endavant i ser conscients dels immensos reptes que cal encarar.

Caldrà adaptar-se a un nou entorn ple d’incerteses que s’ha agreujat amb la política rupturista de Donald Trump, i cal encarar qüestions vitals per la societat com són el canvi climàtic, la transició ecològica, la seguretat o les migracions.

Tot plegat configura un entorn molt complex de gestionar. Per fer-ho, és imprescindible que hi hagi un ampli consens polític i social sobre els passos a fer. Caldrà prendre decisions difícils per tal de decidir d’on han de sortir els recursos necessaris per encarar aquests reptes. Caldrà concentrar els esforços en l’educació, la formació, la innovació i la recerca per poder ser competitius en un món en el qual hi ha una forta lluita per obtenir recursos i col·locar els productes, tot fent-ho compatible amb una distribució justa de les càrregues i dels beneficis. És el món en el qual probablement ens tocarà viure.