Publicat a La Vanguardia
Uns serveis públics de qualitat són essencials en un estat modern democràtic. Al llarg de la nostra vida, el més usat acostuma a ser els serveis sanitaris per prevenir i curar malalties o lesions físiques. Podríem dir que és el servei públic joia de la corona.
La salut és una de les coses que més ens importa. La
salut al món ha progressat enormement gràcies a una major higiene, millors
sistemes sanitaris, hàbits alimentaris més saludables, i avenços científics i tecnològics,
als que s’hi ha sumat professionals sanitaris més preparats i motivats.
Catalunya té un bon sistema sanitari. Durant molts
anys va liderar l’estudi i la innovació en el camp de la salut. Però amb les
retallades i l’infrafinançament ha deixat de ser capdavantera. Amb la crisi de la Covid-19 s’ha demostrat la
qualitat humana i professional de tot el personal que han mantingut operatiu el
sistema en unes condicions molt adverses.
Ja abans de la pandèmia hi havia mancances notòries en
el sistema sanitari. Les retallades de finançament des de la crisi financera de
2008 han portat a un empitjorament i a un creixent malestar tan entre els professionals,
com en els pacients.
Un informe d’experts sol·licitat per la Generalitat
sobre el sistema públic de salut identifica 30 mesures necessàries per enfortir
el sistema. Entre d’altres apunta modernitzar les instal·lacions i equipaments
que han quedat obsolets. Potenciar l’atenció primària. Augmentar les
plantilles. Millorar les condicions laborals. Augmentar la inversió en recerca.
Incorporar la transició digital amb relació als pacients i en l’ús de la telemedicina.
El desplegament de la Agència de Salut a Catalunya. També es demana que hi hagi
un model integrat d’atenció sanitària, atenció social i millora de la
dependència. Com a síntesi, el model actual està centrat en la malaltia i cal
centrar-lo en la salut.
Hem de posar al dia i
millorar el sistema sanitari. Tenim l’obligació moral de fer-ho davant els
20.000 morts deguts a la pandèmia, i a la generositat del personal sanitari que
tant ha hagut de lluitar, però també, encara que sigui per l’egoisme del fet que
tots en som usuaris.
Catalunya ha de poder dedicar a la salut 5.000 milions
d’euros més en cinc anys per situar-nos al nivell dels països de la UE. Però
mentre aquests recursos no arriben, s’hauria de poder comptar amb un
finançament per persona semblant al que tenen els ciutadans del país basc, 1753
euros per persona, mentre que a
Catalunya és de 1432 euros. Si Catalunya tingues la sobirania fiscal que té el
País Basc ingressaria 2.300 milions d’euros més. Una font de recursos pot
provenir dels 70.000 milions que la UE dóna gratuïtament a Espanya, en una magnífica mostra de solidaritat europea.
Si volem que la sanitat sigui la joia de la corona l’hem de dotar dels recursos
que necessita.
Francesc Raventós
Exdegà del Col·legi d’Economistes de Catalunya
Membre del Col·lectiu Economistes pel Benestar
Entrades
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada