ENERGIES RENOVABLES: ESPANYA BÉ, CATALUNYA NO.                                 

La conferència de les Nacions Unides sobre el canvi climàtic reunida a París l’any 2015, va fixar com a fita mantenir per sota dels 2ºC l’increment de la temperatura global del planeta a final d'aquest segle als nivells preindustrials.

L’augment de la temperatura és degut a l’efecte hivernacle causat, sobretot, per les emissions de CO₂ per l’ús de combustibles fòssils (carbó, petroli i gas) per a generar energia.

Per evitar l’escalfament, la UE es va comprometre a tenir l’any 2050 una economia climàticament neutra amb zero emissions netes de gasos d'efecte hivernacle. Per aconseguir la descarbonització de l’economia i incrementar la independència energètica, la UE està impulsant l’ús de l’energia elèctrica procedent de fonts renovables.

Amb la invasió de Rússia a Ucraïna, s’ha vist la gran dependència que la UE tenia del petroli i gas de Rússia i la necessitat de reduir primer i eliminar després aquesta dependència. Així la UE va aprovar el pla REPowerEU –basat en tres pilars: estalvi d’energia, producció d’energia neta i diversificació de les fonts d’aprovisionament– i va fixar un nou objectiu: l’any 2030 caldria haver reduït les emissions de CO₂ almenys en un 55%. Cal dir que l’any 2024 la participació de la energia renovable sobre el total de la generació elèctrica a la UE ha assolit el 48,4% de la energia elèctrica produïda, o sia, que sembla que es va pel bon camí.

A Espanya el Pla Nacional Integrat d’Energia i Clima 2023–2030 fixa com a objectius que l’any 2030 el 81% de la generació elèctrica sigui obtinguda mitjançant energies renovables i que el 48% en l’ús final total de l’energia que consumeixen els consumidors vingui de les energies renovables. Com es veu, Espanya és encara més ambiciosa que la UE. L’any 2024, la generació d’electricitat procedent d’energies renovables va assolir la xifra rècord d’un 56,8%, superant l’objectiu de la CE. Després d’Alemanya, Espanya és el segon país europeu productor d’electricitat amb energia solar i eòlica, per davant de països com França, Itàlia, Noruega o Suècia, convertint-se així en un referent internacional en el camp de les energies renovables, amb preus substancialment més baixos que als països que encara depenen en gran manera dels combustibles fòssils o de l’energia nuclear. És un aspecte clau per millorar la competitivitat.

A Catalunya, el 2024, les fonts d’energia renovable van representar el 16,2% del total de la demanda, mentre que les fonts no renovables van suposar el 68,8% de la demanda, de la qual la nuclear representa al voltant del 50%.

A Espanya les instal·lacions d’energia renovable representen el 66% del parc generador d’energia elèctrica. Catalunya només aporta el 4,5% de les instal·lacions d’energia renovable mentre que comunitats com Castella i Lleó, Castella la Manxa i Andalusia aporten cadascuna més del 15% del total. En proporció al pes econòmic que té Catalunya a Espanya, un 19% del PIB i un 16% de la població, aquest minso 4,5% en energies renovables ens fa dependents de l’energia de les altres comunitats –especialment de l’Aragó– i suposa una contribució poc solidària amb l’objectiu d’aconseguir l’any 2050 que la UE sigui un espai amb neutralitat climàtica.

A més, aquest baix nivell d’instal·lacions d’energia renovable a Catalunya fa augmentar el preu de la llum encarint l’energia de les llars i perjudicant la competitivitat de les empreses. Sortosament, sembla que ara la Generalitat hi vol posar remei i ha declarat d’interès públic les instal·lacions de fonts renovables d’energia, fet que facilitarà tramitar-ne les autoritzacions. De moment tot està només sobre el paper. Veurem.

 

 

 

 

 

Voleu llegir més? Premeu aqui!

 

 

NO TOT ÉS TURISME!

La Vanguardia

 

Habitualment, el nombre de turistes que visiten Espanya supera el record de l’any anterior. Pel 2025 s’estima que s’arribarà als cent milions i que el turisme suposarà una aportació a l’economia entorn del 15%.

La bona marxa del turisme coincideix amb el bon comportant de l’economia espanyola que l’any 2024 va tenir un creixement del producte interior brut, PIB, del 3,2%, mentre que a la UE va ser de només un 1%. De fet, ja fa alguns anys que succeeix el mateix i aquest any es repetirà. També el PIB per càpita actualment està augmentant més a Espanya, d’un 2,2% el 2024, que a la UE, només d’un 0,4%.

Hi ha una opinió força generalitzada que atribueix al turisme el bon creixement econòmic espanyol, cosa que és certa però només en part. Segons el Banc d’Espanya les causes del creixement de l’economia espanyola, van ser el bon comportament de les exportacions tant de mercaderies com de serveis, que inclou el turisme, i el consum interior. També la millora de la productivitat hi ha contribuït. En el període 2019-2024, el dinamisme de la productivitat espanyola va ser més elevat que a la resta de la UE. Tot i això, cal recordar la forta bretxa negativa que en termes de productivitat té l'economia espanyola respecte de la UE.

També ha afectat positivament al creixement l’augment de l’ocupació, la reducció de l’atur i la millora de les pensions i del salari mínim. Un factor a destacar és el fort l’augment de la població l’any 2024; d’un 1,4% a Catalunya, d’un 1% a Espanya i d’una xifra molt menor, del 0,4%, al conjunt de la UE.

I no es pot oblidar que l’economia espanyola en el del període 2021 al 2026 s’està beneficiant de l’impacte dels fons “Next Generation” creats per la UE. A Espanya se li van assignar 163.000 milions d’aquest fons per impulsar l’economia i pal·liar els costos socials de la pandèmia,.

Però compte amb un excés d’optimisme! Les perspectives immediates comencen a ennuvolar-se. Cal mirar endavant i ser conscients dels immensos reptes que cal encarar.

Caldrà adaptar-se a un nou entorn ple d’incerteses que s’ha agreujat amb la política rupturista de Donald Trump, i cal encarar qüestions vitals per la societat com són el canvi climàtic, la transició ecològica, la seguretat o les migracions.

Tot plegat configura un entorn molt complex de gestionar. Per fer-ho, és imprescindible que hi hagi un ampli consens polític i social sobre els passos a fer. Caldrà prendre decisions difícils per tal de decidir d’on han de sortir els recursos necessaris per encarar aquests reptes. Caldrà concentrar els esforços en l’educació, la formació, la innovació i la recerca per poder ser competitius en un món en el qual hi ha una forta lluita per obtenir recursos i col·locar els productes, tot fent-ho compatible amb una distribució justa de les càrregues i dels beneficis. És el món en el qual probablement ens tocarà viure.

Voleu llegir més? Premeu aqui!

 

 

                   LA SORPRENENT ECONOMIA ESPANYOLA  

La bona marxa de l’economia espanyola està sorprenent. És una economia que s’està comportant molt millor que la de molts països europeus. A Espanya, l’any 2024, el creixement del producte interior brut, el PIB, va ser del 3,2% mentre que a la UE només va ser d’un 1%.

Però ja des de l’any de la pandèmia de la Covid succeeix el mateix. També el PIB per càpita a Espanya l’any 2024 va augmentar del 2,2% mentre que a la UE va fer-ho només del 0,4%. Per l’any 2025 la Comissió Europea estima que el creixement del PIB espanyol serà d’un 2,6% mentre que pel conjunt de la UE la previsió és d’un 1,1%.

Quines són les causes del bon creixement de l’economia espanyola?  S’acostuma a dir que és gracies al turisme, però injustament s’obliden altres factors que també són importants, com ara el bon comportament de les exportacions tan de mercaderies com de serveis i el consum interior, gràcies a l’augment de la població laboral activa, la reducció de l’atur i la millora de les pensions i del salari mínim. Un factor a destacar és el fort l’augment de la població l’any 2024; d’un 1,4% a Catalunya, d’un 1% a Espanya i una xifra molt menor, del 0,4%, al conjunt de la UE.

També la millora de la productivitat ha contribuït al creixement econòmic. En el període 2019-2024, el dinamisme de la productivitat espanyola  va ser més acusat  que a la resta de la UE. Tot i això, cal recordar la forta bretxa negativa que en termes de productivitat té l'economia espanyola respecte de la UE. Cal notar que si bé l’any 2024 hi va haver un augment significatiu de la remuneració dels assalariats, gràcies a la millora de la productivitat es van contenir els costos laborals unitaris.

El creixement del PIB del període 2021 al 2026 també s’està beneficiant de l’impacte dels fons “Next Generation” creats per la UE per contrarestar els efectes negatius de la Covid. A Espanya se li van assignar 163.000 milions d’euros d’aquest fons per destinar a impulsar l’economia espanyola i per pal·liar els costos socials de la pandèmia. S’estima que això té un impacte sobre el PIB és de l’ordre d’un 0,5% cada any.

Si bé la marxa de l’economia espanyola i les perspectives immediates són bones, no es pot caure en cofoisme. Cal mirar endavant i ser conscients dels immensos reptes que cal encarar.

El primer repte és la necessitat d’adaptar-se a un nou entorn ple d’incerteses que s’ha agreujat a causa de la política rupturista de Donald Trump que ens ha portat la fi del model econòmic liberal, el trencament de l’aliança atlàntica, l’aparició del proteccionisme i dels aranzels, l’incompliment de la seva promesa de resoldre les guerres a Ucraïna i a Palestina i l’exigència d’una despesa en rearmament de fins a un 5% del PIB degut a l’enfrontament dels EEUU i la Xina. Altres reptes són qüestions vitals com el canvi climàtic, la transició ecològica, etc.

Tot plegat configura un entorn molt complex de gestionar. Per fer-ho, és imprescindible que hi hagi un ampli consens polític i social sobre els passos a fer. Algun dia la bonança de l’economia espanyola s’acabarà i caldrà prendre decisions difícils en particular referents a decidir d’on han de sortir els recursos necessaris per encarar aquests reptes.

Caldrà concentrar els esforços en l’educació, la formació, la innovació i la recerca per poder ser competitius en un món en el qual hi ha una forta lluita per col·locar els productes de cadascú, tot fent-ho compatible amb una distribució justa de les càrregues i dels beneficis. És el món en el qual probablement ens tocarà viure.

Voleu llegir més? Premeu aqui!