INDIA I XINA S’ APUNTEN A ALGO MES QUE A LA CONQUESTA DE L’ ESPAI

L’ Índia acaba d’enviar una sonda no tripulada a la lluna. Serà el quart país del món - després d’ Estats Units, Rússia, i Europa – que hi posarà la seva bandera en un acte purament simbòlic però molt significatiu.

Xina te previst enviar un home a la lluna l’ any 2.017 i l ‘ Índia vol enviar una nau tripulada a l’espai l’any 2014, i també un home a la lluna l’ any 2.015, avançant-se així dos anys a la Xina. La cursa entre els dos països asiàtics recorda la pugna que, en el seu dia, hi va haver entre els Estats Units i la Unió Soviètica. Era l ‘època del SPUTNIK i de Nikita Kruschev.

Aquesta cursa no es només una qüestió de prestigi, sinó que te grans implicacions científiques i econòmiques, però sobre tot, te molt a veure en la lluita per l‘hegemonia política i militar del Sud d’ Àsia i en tenir major influencia en el món.

Quan es desenvolupen missions espacials, tots els països parlen de que persegueixen fins pacífics i científics, però tots saben que qui participi en el domini l’espai disposarà d’una gran capacitat científica i militar sobre la terra, la qual cosa li donarà molta influencia en els afers polítics i econòmics mundials.

Agafem a títol d’ exemple la missió del vehicle lunar indi recentment llançat a l’espai, el qual durant els dos propers anys vol escanejar la superfície de la lluna, per recercar aigua i minerals valuosos. Un dels minerals d’ interès es l’ Helium 3, un isòtop molt rar a la terra, que te una gran capacitat per afavorir la fusió nuclear, el que li permetria en el futur, convertir-se en una potentísima font d’energia. Les implicacions de tot ordre, en cas de ser un dels països que tenen la clau d’ aquesta font d’ energia, son prou evidents.

No fa pas tants anys que aquests dos països es consideraven, degut al seu endarreriment i baixos sous, que només estaven preparats per produccions que requerissin molta i poc qualificada ma d’obra: tèxtil, sabates, rellotges senzills, joguines, etc. Ara quedem sorpresos de l’alt nivell tecnològic que en pocs anys han anat adquirint.

La Xina l’any 2.003 va ser el primer país després d’ Estats Units i Rússia en posar un home a l’espai, i el mes passat va enviar una nova missió, amb tres homes a bord, que incluia sortir de la nau per fer un passeig a l’espai, cosa que per la seva complexitat tecnològica, fins ara només han aconseguit Rússia, i els Estats Units.

Però tal com ja hem comentat, no es tracta només de mostrar al món els seus grans avanços tecnològics. Un exemple clar es que Xina en el mes de gener de l’ any 2.007 va llançar a l’espai un míssil balístic que va destruir un satèl·lit meteorològic, que estava fora d’us, mostrant així la seva capacitat militar de destruir satèl·lits i vehicles a l’espai. El missatge era clar: “Nosaltres si volem també tenim capacitat de fer mal. Ens haureu de tenir en compte”.

Estem parlat de països que en el passat ja van ser grans potencies i que ara mica a mica volen recuperar, al menys en part, el protagonisme que varen tenir. Estan emergint a un ritme accelerat en els camps econòmic, tecnològic i militar, i demanen un major protagonisme en el camp polític i en la presa de decisions en els afers mundials.

No hi ha cap dubte, que en pocs anys, aquests i d’ altres països emergents, s’hauran de tenir molt en compte, malgrat la voluntat occidental de seguir mantenint el domini exclusiu de dirigir el món. S’ acaba de veure amb la greu crisi econòmica actual que ha desbordat la capacitat de resposta dels països occidentals. Ara el G-8 i el G-20, els països desenvolupats més potents i els països emergents més significatius, discutiran de tu a tu, sobre quines son les solucions adequades. A la fi, qualsevol sortida conjunta que es vulgui adoptar suposarà arribar a un pacte que tingui en compte els interessos tan dels uns com dels altres, dons Occident necessita d’ Orient i del Sud, per sortir del marasme financer i econòmic a que ens ha portat la errònia direcció de l’economia mundial.