El 5% del PIB per fer què?

Un cop més, el president americà Donald Trump va imposar la seva llei, fent servir l’amenaça i la força. A la cimera de l’OTAN del passat mes de juny de 2025, a la Haia, Trump va exigir als 32 països de l’aliança atlàntica un esforç econòmic més gran de manera que la seguretat d'Europa no segueixi depenent dels EUA. Cada país membre ha de tenir com a objectiu que la seva despesa en defensa arribi al 5% del PIB a l'any 2035. Si no s’assumeix aquest compromís, els EUA es desentendran de la defensa europea, ja que Washington ha de prioritzar la regió de l'Indo-Pacífic davant les amenaces de la Xina. Espanya va ser l’únic país que no s’hi va comprometre.

Què suposa destinar el 5% del PIB a defensa? Els 23 estats membres de la UE, que també són membres de l'OTAN, en el seu conjunt l’any 2024 hi van destinar un 2% del PIB, o sia, uns 326.000 milions d'euros. Un 5% del PIB de la UE suposa uns 820.000 milions d’euros a preus actuals. És a dir, que en els propers deu anys la despesa en defensa de la UE hauria d'augmentar anualment en 50.000 milions a preus actuals, per arribar als 820.000 d'euros el 2035.

Què significaria per a Espanya? La despesa en defensa prevista pel 2025 és d’uns 35.000 milions d’euros, el 2,1% del PIB. A partir de l'any 2035, a preus constants, seria d’uns 83.000 milions anuals. Un augment progressiu de 48.000 milions en 10 anys i després cada any una despesa en defensa de 83.000 milions d’euros.

Perquè s’ha de gastar un 5% del PIB en defensa? Quan Rússia va envair per segona vegada Ucraïna el mes de febrer de l’any 2022, es van disparar totes les alarmes. Els EUA i la UE van condemnar durament la invasió i van donar tot el suport polític i militar a Kiev. Tres anys després, Donald Trump ha capgirat la posició inicial americana i vol acabar la guerra acceptant bona part de les pretensions russes. Ara, té interès en llevar-li les sancions econòmiques, restablir les relacions diplomàtiques i comercials amb Rússia i mantenir-hi una bona relació d’amistat per distanciar-la de Xina. Tot i que Trump canvia d’opinió molt sovint.

Però si Trump força un armistici o un tractat de pau entre Rússia i Ucraïna, per què cal augmentar les despeses en defensa per temor a Rússia? Està Rússia en condicions d’iniciar una nova aventura contra algun dels països de la OTAN? Tres anys de guerra han tensat fortament la seva economia, la societat russa, la seva capacitat militar i les seves finances.  

Trump ja ha aconseguit el que volia d’Ucraïna: espoliar les generoses reserves de terres rares que hi ha en el seu subsòl. I si ara obliga als països de l’OTAN a gastar una enorme xifra en armament, l’economia i la industria armamentista americana en serà la gran beneficiada.

Una OTAN per Àsia?

No serà que els plans de Trump del 5% del PIB en defensa van molt més enllà? No voldrà transformar l’OTAN en una potentíssima plataforma militar, controlada per ell,  per frenar a la Xina? No acabaran incorporant-s’hi com a nous membres països com Japó, Corea del Sud, Filipines, Austràlia i algun altre? No acabarem tenint una “Organització del Tractat per la defensa del Atlàntic Nord i el Pacífic”? Una OTANIPA?

Hi ha dues preguntes que ens hem de fer: Per què necessitem un rearmament tan astronòmic? I, com i qui el finançarà? Com a resposta a la primera pregunta cal dir que el rearmament és per pur interès del EUA per mantenir la seva hegemonia mundial en front de la Xina, i, a la segona, que qui pagarà la festa a la UE seran els ciutadans i el modèlic “model social europeu”: educació, sanitat, pensions, serveis públics i, es clar, més impostos. No sembla doncs una bona proposta per Europa.

 

 

 

 

Voleu llegir més? Premeu aqui!

 

El 5% del PIB per fer què?                      

Un cop més, el president americà Donald Trump va imposar la seva llei, fent servir l’amenaça i la força. A la cimera de l’OTAN del passat mes de juny de 2025, a la Haia, Trump va exigir als 32 països de l’aliança atlàntica un esforç econòmic més gran de manera que la seguretat d'Europa no segueixi depenent dels EUA. Cada país membre ha de tenir com a objectiu que la seva despesa en defensa arribi al 5% del PIB a l'any 2035. Si no s’assumeix aquest compromís, els EUA es desentendran de la defensa europea, ja que Washington ha de prioritzar la regió de l'Indo-Pacífic davant les amenaces de la Xina. Espanya va ser l’únic país que no s’hi va comprometre.

Què suposa destinar el 5% del PIB a defensa? Els 23 estats membres de la UE, que també són membres de l'OTAN, en el seu conjunt l’any 2024 hi van destinar un 2% del PIB, o sia, uns 326.000 milions d'euros. Un 5% del PIB de la UE suposa uns 820.000 milions d’euros a preus actuals. És a dir, que en els propers deu anys la despesa en defensa de la UE hauria d'augmentar anualment en 50.000 milions a preus actuals, per arribar als 820.000 d'euros el 2035.

Què significaria per a Espanya? La despesa en defensa prevista pel 2025 és d’uns 35.000 milions d’euros, el 2,1% del PIB. A partir de l'any 2035, a preus constants, seria d’uns 83.000 milions anuals. Un augment progressiu de 48.000 milions en 10 anys i després cada any una despesa en defensa de 83.000 milions d’euros.

Perquè s’ha de gastar un 5% del PIB en defensa? Quan Rússia va envair per segona vegada Ucraïna el mes de febrer de l’any 2022, es van disparar totes les alarmes. Els EUA i la UE van condemnar durament la invasió i van donar tot el suport polític i militar a Kiev. Tres anys després, Donald Trump ha capgirat la posició inicial americana i vol acabar la guerra acceptant bona part de les pretensions russes. Ara, té interès en llevar-li les sancions econòmiques, restablir les relacions diplomàtiques i comercials amb Rússia i mantenir-hi una bona relació d’amistat per distanciar-la de Xina. Tot i que Trump canvia d’opinió molt sovint.

Però si Trump força un armistici o un tractat de pau entre Rússia i Ucraïna, per què cal augmentar les despeses en defensa per temor a Rússia? Està Rússia en condicions d’iniciar una nova aventura contra algun dels països de la OTAN? Tres anys de guerra han tensat fortament la seva economia, la societat russa, la seva capacitat militar i les seves finances.  

Trump ja ha aconseguit el que volia d’Ucraïna: espoliar les generoses reserves de terres rares que hi ha en el seu subsòl. I si ara obliga als països de l’OTAN a gastar una enorme xifra en armament, l’economia i la industria armamentista americana en serà la gran beneficiada.

Una OTAN per Àsia?

No serà que els plans de Trump del 5% del PIB en defensa van molt més enllà? No voldrà transformar l’OTAN en una potentíssima plataforma militar, controlada per ell,  per frenar a la Xina? No acabaran incorporant-s’hi com a nous membres països com Japó, Corea del Sud, Filipines, Austràlia i algun altre? No acabarem tenint una “Organització del Tractat per la defensa del Atlàntic Nord i el Pacífic”? Una OTANIPA?

Hi ha dues preguntes que ens hem de fer: Per què necessitem un rearmament tan astronòmic? I, com i qui el finançarà? Com a resposta a la primera pregunta cal dir que el rearmament és per pur interès del EUA per mantenir la seva hegemonia mundial en front de la Xina, i, a la segona, que qui pagarà la festa a la UE seran els ciutadans i el modèlic “model social europeu”: educació, sanitat, pensions, serveis públics i, es clar, més impostos. No sembla doncs una bona proposta per Europa.

 

 

 

 

Voleu llegir més? Premeu aqui!

 

COM VA LA TRANSICIÓ ENERGÈTICA?            

 

Per lluitar contra el canvi climàtic, l’ONU va impulsar l'Acord de París de 1995 que van signar 195 països. Estableix mesures per a la reducció de les emissions de gasos amb efecte hivernacle. L’objectiu és que l’augment de la temperatura del planeta a final del segle no superi els 2 ºC.

On estem avui? El sistema energètic mundial travessa una transformació comparable al pas històric del carbó al petroli, i ara, el petroli i el gas s’estan substituint per electricitat generada per instal·lacions d’energia renovable. S’estima que abans del 2030 més de la meitat de l'electricitat mundial provindrà de tecnologies de baixes emissions i la demanda de combustibles fòssils, petroli, carbó i gas natural, haurà arribat al seu punt màxim de demanda i els combustibles fòssils deixaran de ser les grans fonts de producció d’electricitat.

La proporció d’electricitat provinent de fonts renovables és cada cop més gran. L’any 2024, un 46,4% de l’electricitat mundial ja tenia aquesta procedència. Impulsat per l’energia solar i eòlica, va augmentar d’un 15,1% respecte al 2023. Tot i això, aquest alt creixement és insuficient per assolir l’objectiu de triplicar la capacitat d'energia renovable per al 2030.

La capacitat de producció de les fonts d’energia renovable al món és de 4448 gigawats (GW).  A Àsia hi ha instal·lada el 53,6% de la capacitat mundial, a Europa el 19.1% i als EUA el 12,9%. A Àsia, la Xina suposa el 64%, o sia, el 34,3% de la capacitat mundial.

L’alta dependència que la Xina tenia del petroli i gas procedent d’altres països suposava un elevat risc per a la seva seguretat. Irònicament, els aranzels i les amenaces de Donald Trump han suposat un incentiu per que la Xina acceleri la transició energètica. De fet, s'ha convertit en el líder mundial en la producció de tecnologies i equipaments d’energies renovables, i aquest desplegament massiu ha abaratit dràsticament les tecnologies verdes procedents de la Xina. Es curiós observar que mentre Pequín aposta per les tecnologies netes per electrificar el país i per impulsar les seves exportacions, Washington segueix un enfocament totalment diferent, ja que vol reduir els incentius fiscals a les energies renovables i impulsar la producció de petroli i gas, fet que comportarà un cost més gran de l’energia i una pèrdua de competitivitat.

Al món, la transició energètica està portant un canvi radical en el sistema productiu. Els informes Dragui i Letta ho tenen molt present. En la cursa per ser algú en els sectors de les noves tecnologies, la UE ha de trobar el seu espai; i uns dels sectors clau és basar el creixement en la digitalització i les energies renovables. Si la UE no pot competir per preu, ha de poder competir en innovació tecnològica, qualitat de les instal·lacions i garanties del servei en cas de conflictes.

I com va la transició energètica a Espanya? L’objectiu és que l’any 2030 les energies renovables cobreixin el 81% de tota la generació elèctrica. L’any 2024 va cobrir un 56,8% de la demanda. Després d’Alemanya, Espanya és el segon país europeu que produeix més electricitat amb energia solar i eòlica. En canvi, Catalunya va amb un gran retard.

 

Voleu llegir més? Premeu aqui!