SOCIAL EUROPE.  EL SISTEMA MONETARI DAVANT UNA NOVA RECESSIÓ

Per llegir el text original:

https://www.socialeurope.eu/is-the-monetary-system-facing-the-risk-of-recession

by Francesc Raventós on 11 October 2018

EL SISTEMA MONETARI DAVANT UNA NOVA RECESSIÓ

El Fons Monetari Internacional, institucions econòmiques, experts, i bon nombre d’indicadors, pronostiquen una propera recessió econòmica. Les causes seran diverses, però una de significativa és que e l’endeutament a nivell mundial ha crescut a un ritme exagerat. Segons l’informe de l'Institut Internacional de Finances, IIF, el deute global mundial és de 233 bilions d’euros,  324% del PIB.

En els anys 2000 hi va haver una política fiscal i monetària expansiva amb baixos tipus d’interès, que va generar importants dèficits públics, un fort augment de l’endeutament i va crear una bombolla borsària  i immobiliària que va esclatar l’any 2007, el que obligà als bancs centrals a impulsar una forta expansió monetària – Quantitative Easing – per sortir de la crisi.

Amb un alt nivell de liquides en el mercat i un cost del diner irrisori, l’economia ha recuperat el creixement, i de moment, la inflació no s’ha disparat. Però el cicle econòmic no es pot donar per tancat fins que l’endeutament dels bancs centrals i el tipus d’interès torni a la normalitat. La confiança en el Sistema Monetari Internacional, SMI,  i en les principals monedes es mante, però si un dia es perdés la confiança en alguna moneda important la situació seria molt delicada.

Un cop aconseguida la recuperació econòmica, ha arribat el moment de situar gradualment el nivell de deute i el tipus d’interès a nivells raonables. (Tapering). La Reserva Federal americana ja ha augmentat el tipus d’interès i ha anunciat que el seguirà augmentant. Les conseqüències no s’han fet esperar, una fugida d’inversions dels països emergents, com ara Argentina, Brasil, Sud-àfrica, India o Turquia,  per invertir amb bons americans. També el Banc Central Europeu ha anunciat que a final del 2018 deixarà de comprar deute  i que el tipus d’interès s’anirà apujant a mida que l’economia millori.

Quines seran les conseqüències del Tapering?  Es desestabilitzarà l’economia? Quins són els riscos d’entrar en una nova recessió? Resistirà l’actual el sistema monetari? Com encararan la recessió els governs que estan altament endeutats?

A més de l’endeutament, són molts els factors de risc existents que poden contribuir a una nova recessió. La inestabilitat política, els desequilibris  econòmics, les debilitats del sistema monetari internacional, la autoimposada política d’aïllament dels Estats Units, l’augment del proteccionismes, un populisme cada cop més present, o l’existència de serioses incerteses polítiques i econòmiques. 

Es una situació que genera desconcert i desconfiança que aconsella, entre altres decisions,  fer una reforma del sistema monetari internacional per intentar que en cap cas la situació estigui fora de control.

Durant 70 anys, el dòlar ha estat, i és,  la superpotència del sistema financer i monetari mundial. Tot i el fort augment de l’economia xinesa, i el us del renminbi,  la primacia del dòlar no es qüestiona. Però s’ha d’impulsar una transició cap a un sistema  multipolar més segur i estable, en el que  monedes com l'euro, i el renmimbi, i el propi FMI hi tinguin un major protagonisme.

La proposta més racional fora que el FMI impulses les emissions i us dels Drets Especials de Gir, DEG, per convertir-los gradualment en la principal moneda de reserva. Donaria estabilitat i confiança al sistema en un moment en que degut a la globalització, als canvis geopolítics, la digitalització i la necessitat de protegir el medi ambient, s’està en un procés de profundes transformacions. Una reforma basada en que els DEG agafes un rol més central és factible i probablement és la única alternativa al sistema monetari actual.

Però aquesta proposta genera una forta resistència dels Estats Units per por de perdre els molts privilegis que li porta la preeminència del dòlar com a principal moneda de reserva. Tampoc el FMI, en el qual els Estats Units i tenen molta influència, sembla no està molt interessat en impulsar els DEG.

Què passarà quan vingui la propera crisi? En la crisi de 2008, els principals bancs centrals van abocar xifres astronòmiques de liquiditat al sistema. Ara la preocupació és que ates l’elevat endeutament existent  una operació d’aquesta envergadura no es podrà repetir, si no és vol perdre la confiança en un sistema monetari basat en el que les seves monedes no tenen cap garantia que asseguri el seu valor.

El risc d’una nova recessió afecte a tots a tots els països i per tant al ser un problema global, exigeix la coordinació internacional al més alt nivell i segurament el G-20 fora el fòrum més adequat.

El FMI hauria de convertir gradualment els DEG en la moneda bàsica del sistema mundial i vertader actiu internacional, actuar com a banc dels bancs centrals i com a prestamista en última instància. Ates l’extraordinari poder que el FMI tindria, hauria de ser políticament més representatiu,  avaluar les repercussions socials de les seves actuacions i rendir comptes.

Tots els països amb elevant endeutament han de fer un Pla per reduir-lo. En quant a l’Eurozona, cal reconèixer que ha tingut èxit en reduir el dèficit pressupostari, però  a costa d’augmentar l’endeutament, excedint de molt, l’objectiu fixat de no sobrepassar el 60% del PIB. A l’Eurozona s’hauria de congelar el percentatge de l’endeutament sobre el  PIB,  iniciar un procés gradual de la seva disminució, reestructurar part del deute dels països més endeutats i aprofundir la integració financera.

En resum: el SMI té un seriós problema per resoldre, però no hi ha la pressió política suficient per obligar a les principals autoritats polítiques i monetàries, en el marc d’institucions multinacionals prenguin les decisions necessàries per evitar que una nova crisi desestabilitzi l’economia i la societat. Haurem d’esperar que esclati la recessió per començar a prendre mesures?

                                                                                                                   Francesc Raventós

                                                                                Ex degà del Col·legi d'Economistes de Catalunya