Present i futur del treball
LA VANGUARDIA Edició impresa
Dinero | 03/05/2015 - 00:00h
El Primer de Maig és el dia internacional del Treball. L'any 1889
es va fixar com a dia reivindicatiu del moviment obrer mundial, en homenatge
als obrers màrtirs de la dura repressió feta en les vagues de Chicago de tres
anys abans.
Amb les millores laborals i socials que al llarg del temps s'han
anat assolint, la jornada del Primer de Maig ha anat perdent el sentit reivindicatiu
per esdevenir un dia festiu. És una evolució que tenia sentit en l'època de
vaques grasses, però ara, amb l'elevat nivell d'atur i la degradació de les
condicions laborals, el dia del Treball ha de recuperar el seu caràcter
reivindicatiu. Ja no es tracta de lluitar contra les jornades infernals de
tretze o més hores, sis dies a la setmana i unes dures condicions. Ara el
problema és la manca de feina, la precarietat dels contractes i la degradació
de les condicions de treball.
La globalització, les noves tecnologies i una dura competitivitat
estan sotmetent el món del treball a un canvi permanent, que a Espanya viu una
situació dramàtica. La por de quedar-se sense feina continua sent la principal
preocupació dels ciutadans, especialment pels majors de 50 anys i per a molts
joves de menys de 25 anys que, malgrat estar ben formats, han d'emigrar. Alguns
polítics ens diuen que s'està reduint l'atur quan, en part, el que es fa és
crear més pobres. S'està confonent la flexibilitat necessària amb la degradació
del treball. Forma part d'un pervers model social que fa que les desigualtats
augmentin.
La competència en el mercat global s'endureix, especialment amb
els països emergents que es modernitzen a un ritme accelerat. Han creat potents
universitats, centres de recerca, disposen de més coneixement tecnològic i de
professionals preparats. Ja avui poden competir en productes, equipaments i
instal·lacions sofisticats.
Alguns autors ens parlen que estem davant d'una nova era
tecnològica basada en la digitalització, robòtica i en l'internet de les
coses, que permetrà produir grans quantitats a un cost marginal proper a zero.
Hi haurà abundància de productes i serveis, que donaran un fort impuls a
l'economia, però al mateix temps aquestes tecnologies, tot i que l'economia
creix, poden crear desigualtat i atur. Opinen que actualment el ràpid canvi
tecnològic està destruint més llocs de treball que creant-ne.
Davant el desafiament amb què s'encara el món del treball cal
reaccionar i anticipar-se, per aprofitar els avantatges que els nous temps
ofereixen. La resposta és la societat del coneixement. Europa i Espanya no
poden competir per preu, han de competir per coneixement i saber fer. Requereix
gent preparada, innovació, recerca i inversions en noves tecnologies, sense
oblidar la importància de la cultura. Caldrà fer un gran esforç de formació de
qualitat a tots nivells, adequar-la a les demandes de la societat, així com de
reconversió professional de les persones amb coneixements obsolets. Sense
formació ni cultura, no hi ha futur.
Els canvis ràpids en la societat i en el sistema productiu
ofereixen moltes oportunitats. Les tecnologies digitals, la comunicació, les
ciències de la salut i mediambientals, les energies verdes, la mobilitat,
l'eficiència en l'ús de l'energia, el medi ambient o els serveis personals
tenen un potencial enorme. Tot el que està relacionat amb la formació, la
innovació i l'emprenedoria ha de ser nínxol creador d'ocupació.
A Barcelona en tenim un exemple. Al voltant del GSM Mobile World
Congress s'està creant un ambient tecnològic i de projectes en comú que dóna
lloc a noves empreses, professionals preparats i llocs de treball qualificats,
en un dels sectors tecnològics més dinàmics en l'àmbit mundial. Aprofitant el
capital humà, tecnològic i la capacitat d'innovació de què disposem hem de
dinamitzar clústers en sectors d'alt potencial.
Sortosament, el president del Banc Central Europeu, Mario Draghi,
ha iniciat un programa d'expansió monetària posant al mercat 60.000 milions
d'euros mensuals durant un mínim d'onze mesos, cosa que estimularà l'economia.
També amb l'objectiu de crear ocupació el president de la Comissió Europea,
Jean-Claude Juncker, ha dissenyat un programa per fer inversions de 300.000
milions en tres anys.
I els governs què han de fer? Els governs han de donar suport al
teixit productiu, per crear riquesa i ocupació, garantint la dignitat de les
condicions de treball i distribuint justament el valor afegit creat i, si cal,
buscar fórmules per repartir assenyadament el temps de treball disponible per
reduir notablement el nivell d'atur, que és moralment i econòmicament
insostenible.
Com es veu, el dia del Treball continua tenint tot el seu sentit.
Cal continuar exigint ocupació, progrés i dignitat per a tots els qui volen
treballar.
Voleu llegir més? Premeu aqui!
