dimarts, 25 de novembre del 2008

ESTATS UNITS I ESPANYA DAVANT LA CRISI ECONOMICA: Similituds i diferencies

Sembla que tingui poc sentit voler comparar dos països tan diferents com els Estats Units i Espanya. Amb els seus 300.000.0000 d’ habitants, els Estats Units es set vegades més gran en població, te un PIB 12 vegades superior, una renta per càpita el 50 % més alta, i si parléssim de l’extensió del territori es 20 vegades Espanya.

Però en el camp econòmic els paràmetres son més comparables, i es aquí on es interessant analitzar alguns aspectes, per veure en quina situació es troba cada país per encarar la crisi econòmica.

Si comencem amb les similituds veiem que els dos països han tingut durant la darrera dècada un elevat creixement econòmic, basat en un elevat consum, i en el boom immobiliari. Aquest alt creixement ha portat a tots dos països a un elevat dèficit amb l’ exterior i a un fort endeutament, tan domèstic com a nivell internacional. El deute total del sector públic i privat als Estats Units es de 4,7 vegades l ‘import del PIB i en el cas d’ Espanya de 3, 5 vegades. En tots dos casos es extraordinàriament elevat. Cal afegir que als Estats Units a més hi ha jugat un paper important l’especulació financera.

També la similitud es gran en el camp del dèficit de la balança per compte corrent, degut a que en tots dos casos, s’ha consumit més que el que s’ha produït. Els Estats Units amb els seus 700.000 milions $ i Espanya amb 145.000 milions $ tenen el dubtós honor d’ ocupar el primer i segon lloc en el ranking mundial de països en funció del seu dèficit, si be en termes percentuals sobre el PIB, Espanya amb el seu 9% esta per sobre del 6 % americà.

Un altra apartat es el deute exterior d’Espanya que ha arribat a una xifra astronòmica de
1,6 bilions €, que representa 1,5 vegades el PIB, mentre que el d’ Estats Units, que també es molt elevat, el seu import es “només” una vegada el seu PIB, encara que en aquest cas els creditors son països com Xina, Japó, Orient Mig, Rússia, etc., mentre que en el cas espanyol el creditor més important es Alemanya.

També hi ha una elevada coincidència en la pèrdua de valor dels actius immobiliaris i financers, fins a uns nivells que fa poc semblaven impensables. Cal remarcar però, que l’ IBEX, índex de la borsa espanyola, te una caiguda bastant superior al DOW JONES americà.

Si entrem a analitzar les diferències veurem que aquestes son notables. Una de molt important es el fet de que els Estats Units te un model econòmic més flexible, més basat en l ‘innovació i la recerca, que fa que tinguin una productivitat molt més elevada, i un nivell d’ atur la meitat del Espanyol.

Un altra aspecte a considerar, aquest cas en favor d’ Espanya, es que tanca amb superàvit els Pressuposts de l’Estat i de la Seguretat Social, mentre que els Estats Units tenen un dèficit molt considerable, ( 6 – 7 % del PIB), que només cobreixen augmentant el nivell de deute. Per aixó, el deute públic a Espanya es força baix, un
44 % del PIB, bastant per sota del topall fixat per l’ Unió Europea, mentre que en aquest moments el dels Estats Units es de quasi el doble.

On s’ha vist una diferència molt notòria es en el grau de vulnerabilitat del sector financer americà: tan en bancs de negocis com en bancs comercials, agencies de rating, orgues de supervisió, etc., que degut a una altíssima especulació financera i manca de transparència i control ha portat al desgavell actual. En aquest cas Espanya, al menys fins ara, ha sigut un exemple de solidesa, bona gestió i d ‘un eficient grau de supervisió, encara que les dificultats i tensions financeres estan a la vista.

Els Estats Units juguen amb un factor, que fins fa poc els hi ha sigut molt favorable: el dòlar; però que tan com estan evolucionant les coses es pot convertir en un factor molt negatiu. Es conegut que el dòlar des de la crisi de l’any 1971 en la que el President NIXON va haver de renunciar a la seva convertibilitat en or, tot el seu valor es basa en la confiança que li dona la fortalesa de l’economia americana. Ja fa temps que per cobrir els dèficits comercial i pressupostari americà s’ha inundat el mercat de dòlars que l’han portat a la seva desvalorització; si a això se li suma la crisi actual, i la grans pèrdua de valor de molts actius, el risc de la pèrdua de confiança en el dòlar, ha deixat de ser una molt improbable hipòtesi. I si els tenedors de dòlars comencessin a desconfiar del seu valor, podria iniciar-se una carrera per desprendres-en que ens portaria a un caos monetari, encara més fort que el que acabem de viure.

Finalment, al analitzar similituds i diferències, cal esmentar per la seva importància pels ciutadans, el diferent sistema de protecció social americà i europeu. Una situació de crisi econòmica i d ‘elevat nivell d’ atur als Estats Units deixaria als seus ciutadans en una situació molt precària, mentre que l’ Estat de Benestar propi del model europeu, sense que resolgui tots els problemes, actua com a coixí de protecció en un moment difícil com l’actual.

En resum, tan Estats Units com Espanya no tindran una sortida fàcil a l’actual crisi. Cada un te les seves debilitats i fortaleses. Potser els Estats Units tenen l’avantatge de que podran decidir les polítiques que més els convingui, mentre que Espanya te un marge de maniobra molt més limitat, al haver-se de cenyir a les decisions que prenguin el Banc Central Europeu i la pròpia Unió Europea. Encara que possiblement a Espanya la seva base econòmica es més solida, al estar basada molt menys en un model d’ especulació financera. De totes maneres el que es clar, es que venen moments difícils i que els ciutadans, en cas de trobar-se en dificultats, trobaran a Espanya un sistema de benestar social molt més humà i socialment eficient que el que practica el sistema liberal americà.