23/05/2008
Francesc Raventós Economista
Quins efectes econòmics i financers tindrà l'envelliment de la població a Europa? Serà suportable un augment de despesa en un entorn de forta competència internacional? Es podrà millorar o mantenir el nivell actual de l'Estat de Benestar?
No cal dir que son preguntes que generen un ampli motiu de preocupació. L' Unió Europea ha fet un estudi amb perspectiva fins a l'any 2.050, en el que analitza l' evolució del cost de les pensions, de la sanitat, i l'atenció a la gent més gran. La conclusió final es que l'incidència de l'envelliment de la població a l' Unió Europea dels 25 països, suposarà un augment mig de 3,4 punt de PIB a l'any 2.050. Aquesta xifra es molt desigual entre els diferents països, per exemple, per Espanya es calcula que el cost addicional suposarà 8,5 punts de PIB.
Detallant aquestes xifres, l'augment de despesa es calcula en dos trams
1,6 punts del PIB fins a l'any 2.030 i 3,4 punts a l'any 2,050. Si desglossem aquest cost es preveu un augment de 2,2 punts per les pensions; 1,5 punts per la sanitat; 0,6 per una major atenció a la gent més gran; en canvi el cost de l'educació disminuirà en -0,6 punts, i el de l'atur en -0,3.
En quant a Espanya es calcula que fins l'any 2.030 l'augment serà de 3,3 punts del PIB, mentre que a l'any 2.050 s'arribarà a 8,5 punts.
Aquestes estimacions porten ja incorporades algunes de les mesures que s'estima prendran els diferents països per contenir el cost, i en canvi no es tenen en compte alguns factors claus que poden fer augmentar encara més la despesa, com pot ser, per exemple, la major exigència dels ciutadans d'una sanitat de qualitat sense llista d'espera; la pressió de l' indústria per incorporar les caríssimes noves tecnologies de la salut o nous fàrmacs; la necessitat de l'educació permanent cada cop més necessària. En el cas d' Espanya, s'ha d'incloure també el cost de la nova Llei de Dependència, que si be es un gran avanç social suposarà un cost addicional.
Un escenari molt probable es que per intentar controlar els costos, hi hagi una forta tensió entre els ciutadans que demanen més i millors prestacions, i els governs que es veuran obligats a retallar la despesa pública. En aquesta tensió hi jugarà un paper destacat la política, dons vindrà influïda per un creixent pes electoral de la gent gran i la seva exigència de millores en les pensions i altres prestacions, per poder viure en millors condicions els anys de la vellesa.
En el cas d' Espanya la situació es més complexa, dons encara no s'ha acabat de situar l' Estat de Benestar al nivell de l' Europa dels 15, i l'augment de despesa que es preveu es de les més altes de la unió Europea.
Com queda clar serà precís gestionar molt millor els recursos, i introduir reformes de diversa índole al sistema actual. Caldran bastants "Pactes de Toledo" per trobar un punt d'equilibri entre les possibilitats econòmiques del país i les demandes socials.
En l'estudi hi ha dades interessants com, per exemple que la població d' Europa de 25 membres, que actualment es de 456 milions, fins a l'any 2.050 disminuirà en un 1%, però al mateix temps la població en edat laboral de 15 a 64 anys cau fortament, passant de 307 milions a 259 milions, el que suposa un canvi espectacular en el índex de dependència. L' immigració neta s'estima passarà del nivell actual d' un milió tres-cents mils immigrants anuals a uns nou-cents mil. En quant al PIB es preveu un augment del 2,2 % fins l'any 2.024 i que posteriorment fins a l'any 2.050 es reduirà al 1,3 %. L' augment que es preveu per la productivitat es del 1,8 % anual. La previsió per Espanya es passar d'un creixement del PIB del 2% pel període 2004 – 2030, al 0,9 % pels anys posteriors.
Quin nivell de fiabilitat tenen aquestes estimacions? Les mateixes que tota estimació solvent a llarg termini, com es en aquest cas. Un estudi d'aquesta naturalesa es complex i obliga a fer moltes assumpcions; tot i defensant la gran utilitat d'aquests estudis, només se li ha de donar un valor d' orientació sobre les tendències futures, i tenir clara la necessitat de revisar les assumpcions periòdicament. Veiem, per exemple, algunes de les estimacions en las que es basa l'estudi, que a més s'han hagut de fer a nivell de cada país: projeccions demogràfiques per edats, que inclou conceptes com la tassa de fertilitat, l'expectativa de vida, immigració; augment del PIB; la productivitat; el tipus d'interès; la població activa i el nivell d'atur, els ratios de dependència, etc.
Com a conclusió, el més probable es que si el creixement econòmic futur es només moderat com es preveu, per poder finançar el model de benestar, s'assisteixi a la necessitat de majors aportacions contributives, o d' impostos, i com que aixó es preveu difícil, s'opti per anar limitant el nivell de prestacions públiques. El resultat, contra el qual s'hauria de lluitar, seria el d' una introducció progressiva d'un sistema de protecció lliberal per els que el puguin pagar, la qual cosa portaria a una societat més individualista, menys solidaria i amb una major desigualtat social.
Voleu llegir més? Premeu aqui!
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris ANGLES. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris ANGLES. Mostrar tots els missatges
dimarts, 23 de setembre del 2008
CRISI FINANCERA? CRISI ECONÒMICA ? WAIT AND SEE!
26/03/2008
Francesc Raventós. Economista
L' inici d'un cicle de crisi econòmica es ja un fet. Ara els comentaris es centren en opinar sobre el nivell de virulència que dita crisi pot tenir i la seva durada. Tot hom està a l' expectativa. Especialment molts es fan la pregunta de si l'economia americana entrarà o no en recessió o si ja hi ha entrat, amb les conseqüències que una economia tan potent pot tenir per tots.
Mes enllà dels aspectes ja coneguts: fallida d' hipoteques "sub-primes", caiguda del sector immobiliari o de les borses, etc. hi ha molts d'altres instruments financers, que els profans, i els que no som experts en aquest camp, desconeixem plenament i que poden ser molt més greus que els ja esmentats.
Hi ha una gran quantitat de complexes instruments financers, CD's, Hedge Funds, derivats, futurs, emergents, estructurats, warrants etc. etc., que ni les pròpies autoritats monetàries mundials coneixen el grau de qualitat que tenen i el abast de les minusvàlues que poden generar.
Per si no n'hi hagués prou, hi ha un problema addicional: el dòlar. Què passarà amb el dòlar ? I la pregunta de moment no es saber si seguirà baixant respecte al Euro o d'altres monedes. La pregunta es què passarà amb l' immensitat de reserves de dòlars que hi han acumulades en els bancs centrals asiàtics, de mig orient i de Rússia.
Els Estats Units estan generant aquests darrers anys un dèficit anual per compte corrent de més de 700.000 milions de dòlars, que va a parar en bona part als bancs centrals esmentats. Només els 11 països més significatius d' Àsia tenen unes reserves de més de
4 bilions de dòlars. ( Per evitar confusions el que els americans en dirien 4 trilllion ). Dels quals solament la Xina en te 1.6 bilions. Què farà Àsia amb tota aquesta muntanya de diners ?. Fins ara els reciclava comprant bons del tresor i altres valors americans. Però amb el nivell de magnituds de les que estem parlant ja es veu que no pot seguir així indefinidament. Pot els Estats Units seguir vivint molt més temps per sobra de les seves possibilitats?
El món de les finances està basat en la confiança. La crisis financera actual i el seu possible agreujament pot fer perdre la confiança en el Sistema Financer Mundial? Poden els països que tenen aquests elevats nivells de reserves en dòlars caure en la lògica temptació d' abandonar-lo paulatinament per adquirir monedes més fortes, com ara, el Euro ? Qui compraria aquests dòlars? Es corre el risc de viure una caiguda lliure del dòlar? Esperem i confiem que no, dons una caiguda lliure del dòlar seria terrorífic per a tots, inclosos en primer lloc els propis nordamericans.
El proper President o Presidenta dels Estats Units no ho tindrà fàcil si vol redreçar l'economia i retornar als equilibris bàsics. Implicaria tornar als "fonamentals de l'economia", es a dir, reduir el consum o el que es equivalent a guanyar menys, treballar més, rebaixar el dèficit fiscal retallant els beneficis socials i/o apujant els impostos. No sembla un programa electoral engrescador per guanyar les eleccions. Ni sembla que cap dels actuals candidats, ni el propi país, estiguin disposats a portar-ho a la pràctica.
Per no acabar tan pessimistes, cal dir, que l'historia ensenya que de les crisis econòmiques sempre s'en surt, i després torna la bonança. El que no està clar en aquest moment es saber qui pagarà els plats trencats, i quina nova correlació de forces hi haurà en les economies dels diferents països per iniciar la nova etapa. Voleu llegir més? Premeu aqui!
Francesc Raventós. Economista
L' inici d'un cicle de crisi econòmica es ja un fet. Ara els comentaris es centren en opinar sobre el nivell de virulència que dita crisi pot tenir i la seva durada. Tot hom està a l' expectativa. Especialment molts es fan la pregunta de si l'economia americana entrarà o no en recessió o si ja hi ha entrat, amb les conseqüències que una economia tan potent pot tenir per tots.
Mes enllà dels aspectes ja coneguts: fallida d' hipoteques "sub-primes", caiguda del sector immobiliari o de les borses, etc. hi ha molts d'altres instruments financers, que els profans, i els que no som experts en aquest camp, desconeixem plenament i que poden ser molt més greus que els ja esmentats.
Hi ha una gran quantitat de complexes instruments financers, CD's, Hedge Funds, derivats, futurs, emergents, estructurats, warrants etc. etc., que ni les pròpies autoritats monetàries mundials coneixen el grau de qualitat que tenen i el abast de les minusvàlues que poden generar.
Per si no n'hi hagués prou, hi ha un problema addicional: el dòlar. Què passarà amb el dòlar ? I la pregunta de moment no es saber si seguirà baixant respecte al Euro o d'altres monedes. La pregunta es què passarà amb l' immensitat de reserves de dòlars que hi han acumulades en els bancs centrals asiàtics, de mig orient i de Rússia.
Els Estats Units estan generant aquests darrers anys un dèficit anual per compte corrent de més de 700.000 milions de dòlars, que va a parar en bona part als bancs centrals esmentats. Només els 11 països més significatius d' Àsia tenen unes reserves de més de
4 bilions de dòlars. ( Per evitar confusions el que els americans en dirien 4 trilllion ). Dels quals solament la Xina en te 1.6 bilions. Què farà Àsia amb tota aquesta muntanya de diners ?. Fins ara els reciclava comprant bons del tresor i altres valors americans. Però amb el nivell de magnituds de les que estem parlant ja es veu que no pot seguir així indefinidament. Pot els Estats Units seguir vivint molt més temps per sobra de les seves possibilitats?
El món de les finances està basat en la confiança. La crisis financera actual i el seu possible agreujament pot fer perdre la confiança en el Sistema Financer Mundial? Poden els països que tenen aquests elevats nivells de reserves en dòlars caure en la lògica temptació d' abandonar-lo paulatinament per adquirir monedes més fortes, com ara, el Euro ? Qui compraria aquests dòlars? Es corre el risc de viure una caiguda lliure del dòlar? Esperem i confiem que no, dons una caiguda lliure del dòlar seria terrorífic per a tots, inclosos en primer lloc els propis nordamericans.
El proper President o Presidenta dels Estats Units no ho tindrà fàcil si vol redreçar l'economia i retornar als equilibris bàsics. Implicaria tornar als "fonamentals de l'economia", es a dir, reduir el consum o el que es equivalent a guanyar menys, treballar més, rebaixar el dèficit fiscal retallant els beneficis socials i/o apujant els impostos. No sembla un programa electoral engrescador per guanyar les eleccions. Ni sembla que cap dels actuals candidats, ni el propi país, estiguin disposats a portar-ho a la pràctica.
Per no acabar tan pessimistes, cal dir, que l'historia ensenya que de les crisis econòmiques sempre s'en surt, i després torna la bonança. El que no està clar en aquest moment es saber qui pagarà els plats trencats, i quina nova correlació de forces hi haurà en les economies dels diferents països per iniciar la nova etapa. Voleu llegir més? Premeu aqui!
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
Entrades
