L’ Índia acaba d’enviar una sonda no tripulada a la lluna. Serà el quart país del món - després d’ Estats Units, Rússia, i Europa – que hi posarà la seva bandera en un acte purament simbòlic però molt significatiu.
Xina te previst enviar un home a la lluna l’ any 2.017 i l ‘ Índia vol enviar una nau tripulada a l’espai l’any 2014, i també un home a la lluna l’ any 2.015, avançant-se així dos anys a la Xina. La cursa entre els dos països asiàtics recorda la pugna que, en el seu dia, hi va haver entre els Estats Units i la Unió Soviètica. Era l ‘època del SPUTNIK i de Nikita Kruschev.
Voleu llegir més? Premeu aqui!
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Asia. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Asia. Mostrar tots els missatges
dimarts, 25 de novembre del 2008
dimecres, 15 d’octubre del 2008
El PERQUE DEL CAOS DE L’ ECONOMIA AMERICANA. Part 2ª.
En un anterior article comentava que OBAMA o MC CAIN es trobaran l’ economia americana en una situació caòtica, que a més a més està arrossegant tota l’economia mundial a un desgavell. Avui es tracta de comentar el perquè s’ha arribat a aquesta situació.
Per començar cal tenir present quina es la situació actual. El mes greu es que ningú te idea de la magnitud de la “toxicitat” en que es troben els actius, ni del nivell de solvència de les entitats financeres o de les empreses. Amb el Pla de Rescat de 700.000 dòlars proposat per el President BUSH i aprobat pel Congrés s’ha solucionat el problema? L ‘impressió general es que no, que l’únic que s’ha aconseguit de moment es parar parcialment l’hemorràgia. S ‘està realment en una situació de pre-colapse del sistema financer? Tampoc ningú ho sap.Segurament les radicals mesures d’urgencia preses conjuntament per autoritats americanes i europees, al menys de moment, calmaran la situació. Però la manca de control públic i la poca transparència amb la que s’ha actuat fa que ni les màximes autoritats estatals americanes, europees, o d’altres parts del món, coneguin quina es la situació real.
Voleu llegir més? Premeu aqui!
Per començar cal tenir present quina es la situació actual. El mes greu es que ningú te idea de la magnitud de la “toxicitat” en que es troben els actius, ni del nivell de solvència de les entitats financeres o de les empreses. Amb el Pla de Rescat de 700.000 dòlars proposat per el President BUSH i aprobat pel Congrés s’ha solucionat el problema? L ‘impressió general es que no, que l’únic que s’ha aconseguit de moment es parar parcialment l’hemorràgia. S ‘està realment en una situació de pre-colapse del sistema financer? Tampoc ningú ho sap.Segurament les radicals mesures d’urgencia preses conjuntament per autoritats americanes i europees, al menys de moment, calmaran la situació. Però la manca de control públic i la poca transparència amb la que s’ha actuat fa que ni les màximes autoritats estatals americanes, europees, o d’altres parts del món, coneguin quina es la situació real.
Voleu llegir més? Premeu aqui!
dimarts, 23 de setembre del 2008
L' ECONOMIA XINA SUPERARÀ AVIAT A LA DE USA .
Francesc Raventós Economista 20/04/2008
A l'entorn de l'any 2.025 l' economia Xinesa superarà en termes absoluts l'economia dels EEUU; la Índia ho farà a l'entorn de l'any 2.050.
Les set economies emergents més significatives, les "E7", (Xina, Índia, Brasil, Rússia, Indonèsia, Mèxic i Turquia), a l' entorn de l' any 2.050 superaran en un 50 % el PIB dels països que formen el "G7". ( USA, Japó, Alemanya, Gran Bretanya, França, Itàlia, Canadà).
A l'any 2.050 Rússia, Mèxic, o Indonèsia, poden superar el PIB d' Alemanya, França o Gran Bretanya.
Molts altres països emergents segueixen els mateixos passos i en el seu conjunt suposarà un volum molt important. Vietnam, per exemple, agafarà dimensió degut a la molta inversió directe que està rebent, o Nigèria que pot esdevenir un gran país africà si estabilitza d'una vegada la seva situació política.
Recollim les previsions d'un estudi publicat el darrer mes de Mars per PRICEWATERHOUSECOOPERS . Com a paràmetres bàsics de l'estudi s'han considerat conceptes com l'evolució demogràfica de la força de treball; el nivell d'inversions directes; el qualitat del capital humà mesurat en termes d'educació; l'evolució de la productivitat en funció del progrés tecnològic, etc.
Aquest canvi de posició en el lideratge econòmic mundial actual es el resultat de la diferencia de creixement econòmic, ja que mentre la mitja estimada per els països del "G7" ho farà al ritme del 2% anual, la mitja dels països anomenats els "E7", o sia, els set països emergents més importants, ho faran al 6,4%. Aquest elevat creixement dels països emergents beneficiarà també als països desenvolupats, dons crearà molta demanda que ajudarà a impulsar la seva economia.
De complir-se les previsions s' anticipen canvis profunds en el funcionament mundial dons afectaran profundament les bases polítiques, econòmiques, i socials dels diferents països. La hegemonia política i econòmica actual d' occident, així com el seu lideratge mundial, canviarà sensiblement. Evidentment, aquest procés serà gradual i pot ser inicialment poc perceptible, però les tendències i la realitat final son molt clares.
Del procés de canvi en sortiran guanyadors i perdedors. Dependrà en bona part, del dinamisme i la capacitat d'adaptació de cada societat. De fet hi haurà moltes oportunitats, tan a nivell individual com a nivell col·lectiu per qui els sàpiga aprofitar.
Segons el mateix estudi, Espanya que en valors absoluts actualment es la novena potència econòmica mundial, l'any 2.050 en serà la setzena. La passaran al davant: Índia, Brasil, Rússia, Mèxic, Indonèsia. i Turquia. L'increment del PIB a Espanya es preveu creixerà anualment a un ritme del 2,2 % i la població el 0,1%.
Des de un punt de vista metodològic, l'estudi parteix d'un model simplificat de planificació econòmica a llarg termini, del qual va posar les bases el premi Nobel d' Economia de 1.987 Robert M. Solow, i el qual es acceptat com un bon mètode per aquest tipus de previsions. Evidentment no hi ha un sol mètode per fer comparacions de l'importància econòmica dels diferents països. Depèn del que es vulgui comparar. Un mètode clàssic de comparar països es utilitzar el PIB en dòlars segons la tassa de canvi de les respectives monedes. Un altra mètode es usar el PIB en funció de la paritat del poder de compra. PPC (1). Per les projeccions a llarg termini dels països menys desenvolupats cal tenir present la progressiva convergència en el temps del PIB i del PPC , la qual cosa tendeix a disminuir gradualment la diferencia inicial.
El PPC per càpita es un bon indicador per comparar el nivell de vida dels ciutadans, o per calcular la demanda de matèries primes, energia, etc. mentre que el PIB segons el valor de canvi es millor per comparar el pes econòmic d'un país, el nivell d'inversions requerides, o el volum del mercat de diferents productes. En aquesta nota m'he referit bàsicament al PIB segons valors de canvi.
NOTA: (1) En anglés: PPP = Purchasing Power Parity Voleu llegir més? Premeu aqui!
A l'entorn de l'any 2.025 l' economia Xinesa superarà en termes absoluts l'economia dels EEUU; la Índia ho farà a l'entorn de l'any 2.050.
Les set economies emergents més significatives, les "E7", (Xina, Índia, Brasil, Rússia, Indonèsia, Mèxic i Turquia), a l' entorn de l' any 2.050 superaran en un 50 % el PIB dels països que formen el "G7". ( USA, Japó, Alemanya, Gran Bretanya, França, Itàlia, Canadà).
A l'any 2.050 Rússia, Mèxic, o Indonèsia, poden superar el PIB d' Alemanya, França o Gran Bretanya.
Molts altres països emergents segueixen els mateixos passos i en el seu conjunt suposarà un volum molt important. Vietnam, per exemple, agafarà dimensió degut a la molta inversió directe que està rebent, o Nigèria que pot esdevenir un gran país africà si estabilitza d'una vegada la seva situació política.
Recollim les previsions d'un estudi publicat el darrer mes de Mars per PRICEWATERHOUSECOOPERS . Com a paràmetres bàsics de l'estudi s'han considerat conceptes com l'evolució demogràfica de la força de treball; el nivell d'inversions directes; el qualitat del capital humà mesurat en termes d'educació; l'evolució de la productivitat en funció del progrés tecnològic, etc.
Aquest canvi de posició en el lideratge econòmic mundial actual es el resultat de la diferencia de creixement econòmic, ja que mentre la mitja estimada per els països del "G7" ho farà al ritme del 2% anual, la mitja dels països anomenats els "E7", o sia, els set països emergents més importants, ho faran al 6,4%. Aquest elevat creixement dels països emergents beneficiarà també als països desenvolupats, dons crearà molta demanda que ajudarà a impulsar la seva economia.
De complir-se les previsions s' anticipen canvis profunds en el funcionament mundial dons afectaran profundament les bases polítiques, econòmiques, i socials dels diferents països. La hegemonia política i econòmica actual d' occident, així com el seu lideratge mundial, canviarà sensiblement. Evidentment, aquest procés serà gradual i pot ser inicialment poc perceptible, però les tendències i la realitat final son molt clares.
Del procés de canvi en sortiran guanyadors i perdedors. Dependrà en bona part, del dinamisme i la capacitat d'adaptació de cada societat. De fet hi haurà moltes oportunitats, tan a nivell individual com a nivell col·lectiu per qui els sàpiga aprofitar.
Segons el mateix estudi, Espanya que en valors absoluts actualment es la novena potència econòmica mundial, l'any 2.050 en serà la setzena. La passaran al davant: Índia, Brasil, Rússia, Mèxic, Indonèsia. i Turquia. L'increment del PIB a Espanya es preveu creixerà anualment a un ritme del 2,2 % i la població el 0,1%.
Des de un punt de vista metodològic, l'estudi parteix d'un model simplificat de planificació econòmica a llarg termini, del qual va posar les bases el premi Nobel d' Economia de 1.987 Robert M. Solow, i el qual es acceptat com un bon mètode per aquest tipus de previsions. Evidentment no hi ha un sol mètode per fer comparacions de l'importància econòmica dels diferents països. Depèn del que es vulgui comparar. Un mètode clàssic de comparar països es utilitzar el PIB en dòlars segons la tassa de canvi de les respectives monedes. Un altra mètode es usar el PIB en funció de la paritat del poder de compra. PPC (1). Per les projeccions a llarg termini dels països menys desenvolupats cal tenir present la progressiva convergència en el temps del PIB i del PPC , la qual cosa tendeix a disminuir gradualment la diferencia inicial.
El PPC per càpita es un bon indicador per comparar el nivell de vida dels ciutadans, o per calcular la demanda de matèries primes, energia, etc. mentre que el PIB segons el valor de canvi es millor per comparar el pes econòmic d'un país, el nivell d'inversions requerides, o el volum del mercat de diferents productes. En aquesta nota m'he referit bàsicament al PIB segons valors de canvi.
NOTA: (1) En anglés: PPP = Purchasing Power Parity Voleu llegir més? Premeu aqui!
CRISI FINANCERA? CRISI ECONÒMICA ? WAIT AND SEE!
26/03/2008
Francesc Raventós. Economista
L' inici d'un cicle de crisi econòmica es ja un fet. Ara els comentaris es centren en opinar sobre el nivell de virulència que dita crisi pot tenir i la seva durada. Tot hom està a l' expectativa. Especialment molts es fan la pregunta de si l'economia americana entrarà o no en recessió o si ja hi ha entrat, amb les conseqüències que una economia tan potent pot tenir per tots.
Mes enllà dels aspectes ja coneguts: fallida d' hipoteques "sub-primes", caiguda del sector immobiliari o de les borses, etc. hi ha molts d'altres instruments financers, que els profans, i els que no som experts en aquest camp, desconeixem plenament i que poden ser molt més greus que els ja esmentats.
Hi ha una gran quantitat de complexes instruments financers, CD's, Hedge Funds, derivats, futurs, emergents, estructurats, warrants etc. etc., que ni les pròpies autoritats monetàries mundials coneixen el grau de qualitat que tenen i el abast de les minusvàlues que poden generar.
Per si no n'hi hagués prou, hi ha un problema addicional: el dòlar. Què passarà amb el dòlar ? I la pregunta de moment no es saber si seguirà baixant respecte al Euro o d'altres monedes. La pregunta es què passarà amb l' immensitat de reserves de dòlars que hi han acumulades en els bancs centrals asiàtics, de mig orient i de Rússia.
Els Estats Units estan generant aquests darrers anys un dèficit anual per compte corrent de més de 700.000 milions de dòlars, que va a parar en bona part als bancs centrals esmentats. Només els 11 països més significatius d' Àsia tenen unes reserves de més de
4 bilions de dòlars. ( Per evitar confusions el que els americans en dirien 4 trilllion ). Dels quals solament la Xina en te 1.6 bilions. Què farà Àsia amb tota aquesta muntanya de diners ?. Fins ara els reciclava comprant bons del tresor i altres valors americans. Però amb el nivell de magnituds de les que estem parlant ja es veu que no pot seguir així indefinidament. Pot els Estats Units seguir vivint molt més temps per sobra de les seves possibilitats?
El món de les finances està basat en la confiança. La crisis financera actual i el seu possible agreujament pot fer perdre la confiança en el Sistema Financer Mundial? Poden els països que tenen aquests elevats nivells de reserves en dòlars caure en la lògica temptació d' abandonar-lo paulatinament per adquirir monedes més fortes, com ara, el Euro ? Qui compraria aquests dòlars? Es corre el risc de viure una caiguda lliure del dòlar? Esperem i confiem que no, dons una caiguda lliure del dòlar seria terrorífic per a tots, inclosos en primer lloc els propis nordamericans.
El proper President o Presidenta dels Estats Units no ho tindrà fàcil si vol redreçar l'economia i retornar als equilibris bàsics. Implicaria tornar als "fonamentals de l'economia", es a dir, reduir el consum o el que es equivalent a guanyar menys, treballar més, rebaixar el dèficit fiscal retallant els beneficis socials i/o apujant els impostos. No sembla un programa electoral engrescador per guanyar les eleccions. Ni sembla que cap dels actuals candidats, ni el propi país, estiguin disposats a portar-ho a la pràctica.
Per no acabar tan pessimistes, cal dir, que l'historia ensenya que de les crisis econòmiques sempre s'en surt, i després torna la bonança. El que no està clar en aquest moment es saber qui pagarà els plats trencats, i quina nova correlació de forces hi haurà en les economies dels diferents països per iniciar la nova etapa. Voleu llegir més? Premeu aqui!
Francesc Raventós. Economista
L' inici d'un cicle de crisi econòmica es ja un fet. Ara els comentaris es centren en opinar sobre el nivell de virulència que dita crisi pot tenir i la seva durada. Tot hom està a l' expectativa. Especialment molts es fan la pregunta de si l'economia americana entrarà o no en recessió o si ja hi ha entrat, amb les conseqüències que una economia tan potent pot tenir per tots.
Mes enllà dels aspectes ja coneguts: fallida d' hipoteques "sub-primes", caiguda del sector immobiliari o de les borses, etc. hi ha molts d'altres instruments financers, que els profans, i els que no som experts en aquest camp, desconeixem plenament i que poden ser molt més greus que els ja esmentats.
Hi ha una gran quantitat de complexes instruments financers, CD's, Hedge Funds, derivats, futurs, emergents, estructurats, warrants etc. etc., que ni les pròpies autoritats monetàries mundials coneixen el grau de qualitat que tenen i el abast de les minusvàlues que poden generar.
Per si no n'hi hagués prou, hi ha un problema addicional: el dòlar. Què passarà amb el dòlar ? I la pregunta de moment no es saber si seguirà baixant respecte al Euro o d'altres monedes. La pregunta es què passarà amb l' immensitat de reserves de dòlars que hi han acumulades en els bancs centrals asiàtics, de mig orient i de Rússia.
Els Estats Units estan generant aquests darrers anys un dèficit anual per compte corrent de més de 700.000 milions de dòlars, que va a parar en bona part als bancs centrals esmentats. Només els 11 països més significatius d' Àsia tenen unes reserves de més de
4 bilions de dòlars. ( Per evitar confusions el que els americans en dirien 4 trilllion ). Dels quals solament la Xina en te 1.6 bilions. Què farà Àsia amb tota aquesta muntanya de diners ?. Fins ara els reciclava comprant bons del tresor i altres valors americans. Però amb el nivell de magnituds de les que estem parlant ja es veu que no pot seguir així indefinidament. Pot els Estats Units seguir vivint molt més temps per sobra de les seves possibilitats?
El món de les finances està basat en la confiança. La crisis financera actual i el seu possible agreujament pot fer perdre la confiança en el Sistema Financer Mundial? Poden els països que tenen aquests elevats nivells de reserves en dòlars caure en la lògica temptació d' abandonar-lo paulatinament per adquirir monedes més fortes, com ara, el Euro ? Qui compraria aquests dòlars? Es corre el risc de viure una caiguda lliure del dòlar? Esperem i confiem que no, dons una caiguda lliure del dòlar seria terrorífic per a tots, inclosos en primer lloc els propis nordamericans.
El proper President o Presidenta dels Estats Units no ho tindrà fàcil si vol redreçar l'economia i retornar als equilibris bàsics. Implicaria tornar als "fonamentals de l'economia", es a dir, reduir el consum o el que es equivalent a guanyar menys, treballar més, rebaixar el dèficit fiscal retallant els beneficis socials i/o apujant els impostos. No sembla un programa electoral engrescador per guanyar les eleccions. Ni sembla que cap dels actuals candidats, ni el propi país, estiguin disposats a portar-ho a la pràctica.
Per no acabar tan pessimistes, cal dir, que l'historia ensenya que de les crisis econòmiques sempre s'en surt, i després torna la bonança. El que no està clar en aquest moment es saber qui pagarà els plats trencats, i quina nova correlació de forces hi haurà en les economies dels diferents països per iniciar la nova etapa. Voleu llegir més? Premeu aqui!
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
Entrades
