És viable un sistema mixt de pensions?
L'auge de pensionistes amenaça la sostenibilitat del model espanyol i
referents com Suècia disposen d'una renda i uns sous molt superiors als
d'Espanya
05 de Novembre de 2026
A Espanya hi ha actualment 9.500.000 de
pensionistes i s’estima que l’any 2050 n’hi haurà 16.000.000. El sistema de
pensions actual serà insostenible per garantir la seva suficiència i la
sostenibilitat financera si no s’hi fa una reforma profunda. El sistema actual és de repartiment. Les aportacions
dels treballadors financen les pensions dels jubilats. De fet, ara mateix les
aportacions dels treballadors no són suficients per cobrir el pagament de les
pensions i el govern espanyol l’any 2025 ha hagut d’aportar 47.800 milions
d'euros.
La Fundació
d'Estudis d'Economia Aplicada (Fedea) estima que el dèficit
contributiu actual és del 4,15% del PIB. Alguns sectors polítics i econòmics
creuen que la despesa en pensions –que actualment és del 13% del PIB– és
excessiva, i que s’hauria de reduir adoptant un sistema mixt que incorpora al
model actual un sistema de capitalització pel qual les aportacions individuals
de cada treballador s'acumulen i s'inverteixen en fons d’inversió per finançar
la seva futura pensió.
Suècia, que destina un 8% del PIB a les pensions, és
un model de referència dels països que tenen el sistema de pensions mixt
Els països del sud d’Europa, Àustria i
altres apliquen el sistema de repartiment pur, el que suposa un cost entorn del
13% i el 15% del PIB, mentre que els països nòrdics i d’altres tenen una despesa
pública del PIB molt més baixa –entorn del 8 al 10% del PIB–, perquè van optar
per un sistema mixt que inclou el sistema de capitalització. Suècia, que
destina un 8% del PIB a les pensions, és un model de referència dels països que
tenen el sistema de pensions mixt.
El model suec combina la pensió pública
i la pensió professional –que són obligatòries– amb l'estalvi privat. La
pensió pública és un sistema de repartiment mixt. Amb les cotitzacions dels
treballadors que estan en actiu es paguen les pensions. En paral·lel, l’Estat
anota les cotitzacions del 16% del salari en un compte virtual fictici per a
cada persona i, en jubilar-se, el capital acumulat i els seus rendiments es
divideix cada any pel divisor d'esperança de vida del grup de la mateixa edat.
L'única capitalització real és la inversió obligatòria, d’un 2,5% del sou, en
fons financers elegits per l'assegurat.
Una part important de la pensió és la
pensió professional obligatòria, pagada per l'empresa i establerta per conveni
col·lectiu. Sol ser d'un 4,5% a un 30% del sou, segons el tram de sou, i
s’inverteix en fons financers convinguts entre els sindicats i les
empreses. Evidentment, l'estalvi privat individual és voluntari, i també hi ha
una protecció bàsica per a persones amb ingressos baixos o nuls.
El més important del model suec és
entendre que és de repartiment amb comptes ficticis individualitzats i que la
pensió final que es cobrarà dependrà de molts factors. Per exemple, si
una persona està a l’atur o deixa de treballar per motius no regulats, no
acumula drets per la pensió futura.
Per evitar la fallida del sistema de
pensions, s'incorpora un mecanisme d’ajust automàtic que les vincula a
l’evolució de l’economia, a la demografia i a la rendibilitat dels fons
d’inversió. Les pensions s'ajusten a la baixa, quan la relació entre actius i
passius del sistema cau per sota d'un, el que evita que el sistema pugui fer
fallida. Per tant, no es pot saber quin serà l’import de la pensió, mentre que
en el sistema de repartiment se sap la pensió quina serà.
Les pensions s'ajusten a la baixa, quan la relació
entre actius i passius del sistema cau per sota d'u, el que evita que el
sistema pugui fer fallida
El sistema de repartiment en països com
a Espanya és millor pel treballador assalariat de classe mitjana o
mitjana-baixa. En canvi, a Suècia és millor pels treballadors amb feines
estables i amb sou alts.
Es pot introduir a Espanya un sistema de capitalització?
Tot i que es volgués és força
improbable. Espanya no és Suècia. Només cal comparar el nivell de renda per
càpita que l’any 2025 a Suècia era de 56.250 euros i a Espanya de 34.240
euros. A Suècia, el nivell salarial net mitjà després d'impostos se situa al
voltant d’uns 2.650-2.700 euros mensuals, mentre que a Espanya el salari net
mitjà se situa, segons les fonts, entorn dels 1.850 euros mensuals.
És cert que a Suècia el cost de la vida
és més car que a Espanya, però el poder adquisitiu és força superior i
gaudeixen d’uns potents serveis públics. Amb els sous de Suècia, els suecs es
poden finançar fons de pensions privats. A Espanya, per molts treballadors el
problema és arribar a final de mes.
El principal obstacle per incorporar un
sistema de pensions mixt és el cost de la transició. Requereix que els
treballadors continuïn pagant les pensions dels jubilats actuals i,
simultàniament, contribuir a pagar les seves pensions en el futur. Si l'estat
espanyol hagués de reconèixer de cop en forma de "bons de transició"
tots els drets que els treballadors actuals ja han meritat, la xifra superaria
el 200% del PIB espanyol. (Kierkegard, Bruegel). Cap estat pot emetre tal
quantitat de deute públic als mercats sense fer fallida.
Els centres de pensament econòmic com Bruegel o el Boston
Consulting Group plantegen que el cost de la transició es financi mitjançant deute o
impostos generals. Una altra alternativa fora que es fixés una edat a partir de
la qual només els treballadors més joves fessin la transició al sistema mixt.
El principal obstacle per incorporar un sistema de
pensions mixt és el cost de la transició
Per concloure, les pensions són un dels
pilars fonamentals del model de benestar europeu, i l’Estat ha de garantir que
els treballadors, en jubilar-se, rebin una pensió digna i suficient. El nivell
de les pensions està molt lligat a la marxa de l’economia. Per això, el model
productiu és una peça clau per augmentar el benestar dels ciutadans.
L'estructura econòmica de Suècia i d’altres països està molt més enfocada a la
tecnologia, a la indústria i serveis d'alt valor afegit i la innovació, cosa
que permet tenir un nivell de renda per càpita molt superior al d’Espanya o
Catalunya.
Les pensions es poden i s’han de
garantir. Però a banda de l’evolució de l’entorn i de l’economia, serà el
govern i el parlament espanyol, segons la seva visió i ideologia, els qui
decidiran sobre les polítiques socials a seguir.
SI VOLS SABER MÉS SOBRE PENSIONS.
Articles a Via Empresa.
Caldrà reformar les pensions (I) https://www.viaempresa.cat/economia/caldra-reformar-pensions-i_2239819_102.html
El repte de les pensions a Europa (II) https://www.viaempresa.cat/economia/repte-pensions-europa-ii_2240688_102.html
Les
pensions futures a Espanya: un repte o una il·lusió? (III) https://www.viaempresa.cat/economia/pensions-futures-espanya-repte-illusio-iii_2241995_102.html


Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada