CATALUNYA 2050. ENS ESTEM ENVELLINT

Catalunya té 8,1 milions d’habitants i una de les esperances de vida més altes d’Europa: 81,3 anys els homes i 86,5 les dones. Una de les característiques de la demografia catalana, espanyola i europea és l’envelliment de la població. L’any 2001, el 17,4% de la població catalana tenia més de 65 anys; l’any 2024, el percentatge és del 19, 5%, i s’estima que l’any 2050 estarà entorn del 29%. A Espanya, per cada persona més gran de 65 anys, hi ha 2,6 persones en actiu; però l’any 2050, per cada jubilat, s’estima que només hi haurà 1,6 persones en edat de treballar. 

L’envelliment de la població respon bàsicament a tres factors: l’increment de l’esperança de vida, la disminució de la natalitat i els fluxos migratoris. Atesa la baixa natalitat malgrat les polítiques que intentessin fomentar-la, Catalunya necessita que vingui població de fora en edats actives que aportin vitalitat a la societat, a l’economia i enriqueixin la diversitat cultural. 

"Catalunya té una de les esperances de vida més altes d’Europa: 81,3 anys els homes i 86,5 les dones"

L’allargament de l’expectativa de vida és un èxit de la humanitat. Però les dades demogràfiques ens diuen que l’envelliment de Catalunya, Espanya i Europa, és inevitable, malgrat el foment de la natalitat i els fluxos migratoris. I, l’envelliment té el seu cost. Segons CaixaBank Research la despesa pública relacionada amb l'envelliment -sumant pensions, sanitat i cures- passaria a Espanya del 20,3% del producte interior brut (PIB) l'any 2022 al 25,5% el 2050.  

La immigració té un impacte positiu en la creació de riquesa, però a més rejoveneix, aporta vitalitat i visió global. Catalunya necessita l’arribada de població estrangera jove, activa. I com més ben formada millor. Però, el nombre d’immigrants que caldrà, dependrà de la conjuntura econòmica, de les demandes de la societat i dels sectors productius, així com de l’obligació moral d’acollir per causes humanitàries. 

L’envelliment de la població portarà un canvi profund en el funcionament de la societat, en l’economia, el treball, el sistema educatiu, el sanitari, el lleure, l’atenció als infants, a la gent gran i a la cultura catalana que serà més plural.

 Per poder mantenir en el futur l’actual model de benestar, cal prendre mesures difícils ja des d’ara mateix aprofitant que l’economia està en una fase expansiva. Cal adaptar el model productiu, les polítiques socials, les d’integració dels immigrants i disposar del finançament necessari per fer-ho. Això vol dir augmentar la productivitat fent una forta inversió en capital humà, avançar cap als sectors productius que creen més valor afegit i usar a fons les noves tecnologies. 

L’objectiu és aconseguir, ara i en el futur, una societat de progrés econòmic i social, cohesionada, que minimitzi les desigualtats i faciliti la integració dels nouvinguts a la societat catalana. Catalunya s’està envellint, per això necessita anticipar-se als canvis i prendre decisions que ens garanteixin un futur de benestar.