Vivim moments importants

Carta als amics:

A Catalunya estem vivint uns moments importants que quedaran escrits en els llibres d’història.

Al mig de moltes tensions el govern català ha anunciat convocar un referèndum pel dia 1 d’octubre perquè els catalans puguin decidir si volen que Catalunya sigui un estat independent o no.

 Com s’ha arribat fins aquí?  Amplis sectors de catalans se senten política, cultural i econòmicament maltractats pel govern d’Espanya, i aquest en cap moment ha tingut voluntat política per intentar suavitzar o resoldre la situació.

Cada u decidirà lliurement quina posició prendrà davant el referèndum; jo ja he decidit que hi participaré  i votaré SI,  però evidentment, respecto als que votaran no, o als que decideixin no votar.

Quines són les meves raons per votar SI?  N’esmentaré unes quantes:

Vaig quedar molt decebut que l’Estatut de Catalunya un cop seguits els tràmits legals i aprovat pel Parlament de Catalunya, les Corts Espanyoles i en referèndum pels catalans, és retalles en temes essencials.

No entenc que no es vulgui reconèixer que Catalunya és una nació  amb la seva història, cultura i llengua. El “café para todos”, i el creixent centralisme, ho enverinen tot.

Bona part les causes del malestar són la manca d’inversions públiques a Catalunya, la insuficiència financera, el dèficit fiscal,  les interferències en el sistema educatiu català o el fre a l’elevada capacitat d’iniciativa ateses les rigideses imposades per l’establishment polític, econòmic, financer i funcionarial  madrileny.

Catalunya té capacitat sobrada per aprofitar tot el seu potencial humà i esdevenir un país social i econòmicament pròsper, obert i solidari.. Té una dimensió semblant o major que Bèlgica, Àustria, Suïssa, Dinamarca, Finlàndia, Noruega, Suècia o Irlanda, i una estructura econòmica i social força equilibrada.

Aquests països han demostrat que és més eficient apropar el poder decidir les prioritats polítiques econòmiques, socials i culturals, les inversions públiques, la política fiscal, la gestió de ports i aeroports, les polítiques de migració i d’acollida, la solidaritat interna i externa, etc.

Em costa entendre que si un 75 ò 80% de catalans són partidaris que es faci la consulta sobre el seu futur, alguns partits demanin als ciutadans que es faci el boicot a un acte democràtic.

Podria seguir, però no ve al cas. Esperem que malgrat la tensió actual, es respecti democràticament la voluntat expressada pels catalans, sigui quina sigui la seva decisió, i que les actuacions que segueixin les dugues parts, siguin assenyades, i en un marc de diàleg, moderació i voluntat d’entesa en benefici de tots els ciutadans.

Espero que vegis aquest escrit com un signe d’amistat, la qual sempre ha d’estar per sobre de les opinions de cada u.

Cordialment et saluda.

Francesc Raventós.