ÉS MES DEUTE LA SOLUCIO?                                            

Sembla que tots els problemes es poden solucionar amb un major endeutament.  Donald Trump ha promès un fabulós programa d’inversions emetent deute. El president del Banc Central Europeu, Mario Dragui, ha decidit que per sortir de l’anèmia de l’economia europea seguirà comprant deute públic i privat fins els desembre de 2017, i si cal, continuarà fent-ho més enllà. El govern espanyol ha dit als pensionistes que no es preocupin, que quan s’acabi de buidar la guardiola de les pensions, emetrà més deute.

Si la quantiosa xifra de 4,5 bilions d’euros que el BCE haurà  posat al mercat a finals del 2017 no impulsa suficientment l’economia, on van a parar aquestes piles de diner a cost zero?  S’estan invertint en la compra d’actius immobiliaris, títols de borsa, deute públic, i altres bens especulatius que estan creant una nova bombolla que anuncia una futura recessió. Si aquesta s’acaba produint, no serà fàcil fer-hi front ates que la suma de l’endeutament públic i privat dels països de la eurozona és del 405% del seu PIB.

Sembla com si domines la creença de que els deutes no s’han de tornar mai, doncs sempre es podran renovar, que a la llarga la inflació reduirà el valor del deute  i que el cost del diner serà sempre proper a zero. Ara, la Reserva Federal americana ja ha anunciat que augmentarà el tipus d’interès, el que acabarà afectant també a la Unió Europea. L’augment d’un 1%, suposa pel pressupost espanyol un cost addicional anual d’interessos de 10.000 milions, als que hauríem de sumar, entre d’altres,  un mínim de 10.000 milions del dèficit de les pensions, tot hi havent augmentat el nivell d ’afiliacions.  El major cost dels interessos serà un drenatge de recursos al  pressupost de l’estat, a les inversions empresarials i al poder adquisitiu dels particulars, el que dificultaran el creixement econòmic. 

Ates el sobtat augment de la inflació és possible que el BCE deixi de comprar deute, però això no treu  la necessitat d’actuar sobre les vertaderes causes de l’estancament econòmic, ja sia, de la Unió Europea, o del sistema de pensions en el cas espanyol, i no allargar més la respiració assistida a base d’un creixent endeutament.

Sortosament Espanya està tenint un elevat creixement econòmic i una certa reducció de l’atur. No fora ara un bon moment per incidir sobre les ineficiències estructurals, seleccionar les inversions no amb criteris polítics sinó de rendibilitat i començar a reduir l’endeutament públic que actualment supera el bilió d’euros, o sia, el 100% del PIB?

 Francesc Raventós

 Ex degà del Col·legi d’Economistes de Catalunya

Publicat a La Vanguardia  08 01 2017