dimarts, 20 de desembre del 2016

EL TREBALL COM A DRET CIUTADA


Les noves tecnologies amb la digitalització, els robots i la intel·ligència artificial estan capgirant el mercat de treball. Ningú gosa quantificar quin serà el balanç entre els llocs que es crearan i els que es destruiran, però es tem, que malgrat que la demanda i la producció augmentarà, el nivell d’ocupació es reduirà.

Un exemple: la multinacional de sabatilles esportives Adidas ha anunciat que pensa tornar a fabricar -les a Alemanya, però que estaran fetes per robots, de manera que siguin competitives amb les que ara fabriquen a Àsia.

Les perspectives laborals seran difícils per les persones poc qualificades. El sistema productiu exigirà molta formació, més flexibilitat i mobilitat. La competència entre empreses i països serà dura. A més, tot i que l’economia creixi, les noves tecnologies poden crear més desigualtat i atur.

S’ha volgut “solucionar” la competitivitat empitjorant les condicions del treball i amb més precarietat laboral. Aquest no és el camí a seguir. S’ha de crear riquesa i ocupació, garantint la dignitat de les condicions de treball i distribuint de forma justa el valor afegit creat amb l’esforç de tots.

Com crear ocupació? Els canvis en la societat i en el sistema productiu ofereixen alguns aspectes engrescadors i afavoreixen la floració de noves demandes en àmbits de gran potencial, com ara: la societat del coneixement, productes intangibles, ciències de la salut i mediambientals, serveis personals, energies verdes, etc. També s’haurà de fer un ambiciós pla de inversions rendibles.

Una de les prioritats bàsiques de la política ha de ser el creixement econòmic sostenible, que al mateix temps creï ocupació. Caldrà doncs impulsar l’educació, la formació, la innovació tecnològica i les inversions, però també, estimular una millor distribució del treball i establir un sistema de protecció social que garanteixi la formació, la reconversió laboral i el suport econòmic als que no trobin feina. L’objectiu ha de ser millorar la qualitat de vida i el nivell cultural de tots els ciutadans.

Francesc Raventós.

Ex-degà del Col·legi d'Economistes de Catalunya.