dissabte, 12 de desembre del 2009

EL GRAN PROBLEMA ES I SERA L ATUR

EL GRAN PROBLEMA ES I SERA L ATUR

12 Desembre de 2.009
Francesc Raventós Economista

Parlem molt de la recuperació econòmica i poc de l’ atur, quan el problema més greu es i serà l’ atur amb el que em temo haurem de conviure molt de temps.

Espanya necessita uns tres milions de llocs de treball addicionals per reduir l’ atur a un nivell a l ‘entorn del 5 % de la població activa, que es el que defineix tècnicament la plena ocupació. En els moments que l ‘economia espanyola creixia al 4 % del PIB, el nombre de parats no va baixar del 8 %, mentre que segons la darrera enquesta de població activa, el nombre d’ aturats es de 4.137.000 aturats, un insuportable 18 %.



D ‘on sortiran aquest tres milions de llocs de treball addicionals que es precisen? Es cert que l ‘atur actual te una part de conjuntural degut a la profunditat de la crisi, però donat que pels propers anys les perspectives son las d’ un creixement moderat, la reabsorció de l’ atur no serà molt significatiu, dons ni la construcció, ni el consum, ni l ‘especulació, ni el diner i crèdit fàcil tornaran a ser el que van ser, i amés l’ excés de capacitat productiva actualment existent es palesa.

Si la falta de llocs e treball s ‘allarga, cosa molt probable , i continua el ritme d’ expedients de regulació d’ ocupació, EROs, el cost social serà enorme, però també el cost econòmic. Donat que la manca de feina s’ allarga, i els subsidis d’ atur s’ acaben, el govern ha hagut d’ inventar un nou ajut als parats, de 420 € mensuals, necessari tenint en compte la situació, import que tot i ser moderat suposa un elevat cost econòmic, cost que anirà augmentant a mida que els subsidis dels que estiguin sense feina es vagin esgotant.

Però les arques de l ‘estat no son infinites, i la Unió Europea ja exigeix que el dèficit públic es redueixi. El risc de no fer-ho es que es pot entrar en una situació de crisi financera si els mercats internacionals perden la confiança en el país, tal com ha passat a Grècia, on aquest any el dèficit públic es del 12,7 % del PIB, i el deute el 113,- % del PIB. Sortosament la situació d’ Espanya, especialment en el deute públic es molt millor, dons tancarà l’any 2.009 amb un 68% del PIB, però ja es veu clar que tot te un límit.

Que es el que s’ha de fer dons per crear ocupació? La resposta no es gens fàcil. Però hi ha accions clares, que amés no costen diners. Primer cal prendre consciència de la gravetat del problema i de la dificultat per sortir-ne. Després es precís un ampli acord entre empresaris, sindicats, sistema financer i govern per posar en marxa un potent pla d’ acció per augmentar la productivitat i la competitivitat.

Com que està clar que el mercat espanyol no pot donar ocupació a una població activa de 23.000.000 de persones, la única sortida a curt i mig termini es fer un esforç exportador considerable, el qual requereix evidentment ser actius, creatius i competitius.

En aquest pla el sistema financer ha de jugar un paper clau, al posar a disposició de les empreses els recursos financers necessaris, recursos que estan trobant a faltar les empreses durant aquesta llarga crisi econòmica.

Pensant ja a més llarg termini, els nous sector emergents: energia, nou automòbil, mediambient, comunicacions, indústries creatives, etc. requeriran personal amb qualificació a diferents nivells, per la qual cosa cal començar ja a formar formadors, per poder organitzar un pla massiu de formació i de reconversió d’ oficis.

Mentre s’haurà d’ evitar, que els ajustos pressupostaris necessaris, i el augment de la pressió fiscal, que necessàriament s’ hauran de fer, recaiguin en els més febles, que ja son avui les grans víctimes de la crisi.

1 comentari:

Anònim ha dit...

Gracies per bloc intiresny