MÉS ENLLÀ DE LA
DECADÈNCIA DEL DÒLAR
El
dòlar és la gran moneda internacional.
L’any 1945, després de la Segona Guerra Mundial, en els acords de Bretton Woods
signats pels països aliats, es va establir un nou ordre econòmic mundial. Un
dels acords va ser que el dòlar seria la moneda bàsica de referència mundial i
que tindria la garantia de la Reserva Federal dels EUA. L’any 1973, degut a una
elevada inflació, el president Nixon es va veure obligat a suspendre la
convertibilitat del dòlar en or.
En ser nominat Donald Trump president dels EUA per segona vegada tot canvia. Amb
la seva política de “Primer Amèrica”, Trump ha fet desaparèixer l’ordre
econòmic liberal basat en el lliure comerç i els acords i col·laboració
internacional. Ara, els EUA, abusant de la seva força com a gran potència, estan
imposant els seus interessos i la seva llei al món.
Els
països es veuen obligats a adaptar-se a la nova situació i a protegir la seva economia i els seus ciutadans.
No és fàcil, especialment pels països econòmicament i financerament més febles
als quals Trump ha imposat elevats aranzels, de fins a un 50%. Aquests països
exportaran molt menys als EUA, fet que desestabilitzarà la seva l’economia, incloent
el risc de fer fallida, cosa que pot desestabilitzar els mercats finances
internacionals.
Inicialment, pot fer la sensació que les mesures preses –com abaixar els impostos, posar alts aranzels,
obligar a produir als EUA o a comprar-hi productes– i la forta disminució del
dèficit comercial americà que comportaran, seran molt beneficioses per l’economia americana. Els mercats financers així ho mostren.
Tanmateix, amb el temps, a mesura que els
països es vagin ressituant, els
EUA aniran perdent aliats i el
pes de la seva economia i la confiança en els EUA es reduiran. En definitiva, s’aniran aïllant i perdent la seva influència i es qüestionaran els privilegis que tenen en
organismes mundials com el Fons Monetari Internacional o el Banc Mundial i el
paper del dòlar com a moneda de reserva mundial.
A més, l’aprovació de la llei “Gran i Bonica”, que rebaixa fortament els impostos, afegirà
en els pròxims deu anys 3,3 bilions de dòlars al ja elevat deute públic i el situarà
en 40 bilions de dòlars.
Les incerteses derivades de l'estil de fer
política del president Trump, l’empitjorament del panorama fiscal dels EUA, el
trencament de les aliances internacionals, les guerres aranzelàries, la posada
en qüestió de la independència de la Reserva Federal i les polítiques
liberalitzadores del sector financer fan augmentar
les preocupacions sobre la inflació, la competitivitat de les empreses i la sostenibilitat del sistema econòmic
mundial basat en el dòlar.
Tot plegat està provocant un gran desconcert i inseguretat en el món financer
internacional. Els inversors poden perdre la confiança en l’economia
americana i en el dòlar. Això no obstant, l’evolució de la pèrdua de pes del
dòlar en el sistema financer serà lenta, ja que no és fàcil trobar alternatives
inversores al dòlar o a valors americans i substituir-los per altres opcions.
Com evolucionarà la situació dels EUA i quins seran els efectes sobre l’economia i
la política mundial? Caldrà esperar un cert temps per veure’n els efectes
reals, però tot sembla indicar que anem cap a un món en el qual les
institucions internacionals seran molt febles, dominarà la llei del més fort i els
ciutadans i la democràcia en seran els perdedors.
Entrades
