Les relacions del Regne Unit
amb la Unió Europea han sigut un permanentment focus de tensió. L’any 1957 amb
el Tractat de Roma es creà la Comunitat Econòmica Europea. Gran Bretanya no hi
va poder ingressar fins l’any 1973, degut a un conjunt de desacords i en
especial per la desconfiança del general De Gaulle a la diferent concepció que
tenien el britànics sobre els objectius finals del projecte europeu. Gran
Bretanya sempre ha defensat la seva singularitat que s’ha traduït en aconseguir
eximir-se de certes obligacions comuns, començant per mantenir la Lliura com a
moneda pròpia, o negociar el “xec britànic” que redueix la seva aportació econòmica
al funcionament de la Unió.
El referèndum britànic coincideix
en un període crític per la Unió Europea.
Encara no ha superat la crisi econòmica i es troba al davant de nous
reptes que no sap com governar: la arribada massiva de refugiats, el
terrorisme, la invasió d’Ucraïna, els canvis en el escenari mundial: acord amb
Iran, crisi Xinesa, o l’enfonsament preu del petroli.
Les improvisades reaccions
davant els problemes que sorgeixen, demostra la manca d’objectius clars compartits.
El objectius fundacionals eren promoure la pau i el benestar dels seus pobles i tenien
com a valors el respecte a la dignitat humana, la llibertat, democràcia,
estat de dret, igualtat, drets humans i solidaritat. Es tractava de construir
una unió política, econòmica i social, en la qual hi hauria lliure circulació
de persones, mercaderies, serveis i capitals.
La manca d’un projecte comú entre
els membres es manifesta de forma molt palesa en el cas de Gran Bretanya que sempre
s’ha oposat a tot el que signifiqui avançar cap una major integració, ates que
el seu interès és només disposar d’un gran mercat comú. El que ara planteja
David Cameron, és renegociar els tractats vigents i recuperar alguna de les
politiques comunitàries que havien cedit, com ara, la lliure circulació de
persones, la regulació del mercat
laboral i a més frenar els avenços cap a una major unió. Es el contrari del
que la Unió Europea necessita per enfortir-se, intentar resoldre els problemes actuals
i recuperar rellevància internacional. Precisament, per sortir del atzucac en
el que es troba no hi ha més alternativa que avançar en la integració, el que
suposa que la Unió Europea no tan sols té molt poc marge per cedir, sinó que en
la renegociació hauria d’aconseguir que els britànics renunciessin, en el
temps, a algunes de les seves prerrogatives.
Es evident la contraposició de
visions i d’interessos de les dues parts. Per tots fora positiu la seva
continuïtat com a membre, però la Unió Europea, ha d’actuar de forma clara i
decidida, en defensa dels interessos del Projecte Comú Europeu. Ha de plantejar al Regne Unit que clarifiqui si
vol ser un membre important que recolza avançar en la integració o decidir una sortida
de la Unió pactada i dissenyant les línies de col·laboració i entesa de cara al
futur.
Per la Unió Europea resulta
vital recuperar un projecte comú, basat en els principis i valors fundacionals
i avançar de forma decidida cap a una major integració. Si no es possible una Unió
Europea de 500 milions d’habitants, forta i unida, és millor que sigui més
petita però que tingui definits uns objectius clars compartits.
La historia no s’atura. El
temps demostrarà, que en un món globalitzat no és fàcil anar sol pel món. La
unió fa la força. Gran Bretanya, en defensa dels seus interessos, es veurà obligada
a formar part d’una Unió Europea forta amb capacitat de defensar uns principis
i valors, els interessos dels seus ciutadans i influir en les decisions
mundials.
Voleu llegir més? Premeu aqui!
Entrades
